En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Zefir Bòsc : lo temps dels vailets

Mièg sègle après, Zefir Bòsc a furgat sos tiradors e trobat de tròces d'escritura e de nòtas escrichas a una epòca ont començava a prene consciéncia de sa lenga mairala (l'occitan plan segur).

Aqueles escriches, lo Zefir Bòsc los aviá doblidats ; se pensèt a l'epòca que s'agissiá d'un passat definitivament perdut, qu'interressariá pas degun, un passat que tornariá pas pus a l'ora del « Progrès »...

Uèi, tot a capvirat e lo testimoniatge sembla util. Perqué amagar las causas coma foguèron e que preparèron la realitat actuala ?

E donc Zefir Bòsc a représ aqueles tèxtes e ven de publicar Memòrias d'un vailet de bòria (dins la colleccion del cèrcle occitan de Nalt Roergue).

A partir de 1943 (a 16 ans), li calguèt al Zefir Bòsc anar se logar, qu'èra sortit d'una familha païsana nombrosa. Aital faguèt pastre de fedas, pastre de montanha, boièr, estivandièr-fenejaire.

Lo raconte s'arrèsta amb lo servici militar e l'armada en 1947. Après la guèrra Zefir Bòsc dintrarà dins las Pòstas (« me jurèri que tornariái pas faire aquel mestièr » coma l'escriu)... e, d'un autre costat, devendrà majoral del Felibritge.

Dins aquelas « memòrias » Zefir Bòsc parla de sa vida de jove, una vida de trabalh, simpla, pas totjorn aisida.

Zefir Bòsc la conta sens se plànher, sens nostalgia, sens pensar tanpauc èsser un modèl o un exemple... la vida de los qu'apelavan « vailet de bòria ».

Un autre mond qu'aquel temps dels vailets de bòria, e l'escasença d'evocar lo temps de la guèrra, las relacions entre coarros o pageses e vailets, la vida d'un masuc, los païsans, la natura...

Lo libre s'acaba sus un poèma titolat « Los vailets » :

Sèm la misèria del mond,
sèm los enfants de l'engana,
los pacants mespresats,
lo pietrum rebalaire,
los paures trimadors...
Mas las sasons son passadas
coma lo temps dels vailets...

Memòrias d'un vailet de bòria de Zefir Bòsc (collection du cercle Occitan du Haut Rouergue, 2016).


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.