passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Coma o pròvan sei cronicas d'OC. Miniussi èra un dei mai perfièchs coneissèires de l'escritura occitana dau passat (escolèt d'annadas a Montpelhièr en voluptats intellectualas a ne tastar lei chucs) e un dei pus fins pagelaires dei capitadas d'ara.

Amb una delicatesa de pluma pacientament apresa, escriguèt per se bèu primier d'autrei cronicas, aquelei d'una generacion sus un marge (de mar, de mond, dei sentidas) ont caup tot un univers d'esmòus e lo tragic d'una destinada dins la florida congostada de la joventut. Ne demòra Jiròni, sens nom d'autor (Federòp-Jorn 1988). Avià d'aquela maniera, qu'es ren que sieuna, trobat l'aisina d'un mestritge de la lenga e de la pròsa. Podiàn venir Lei passatemps en omenatge a Belaud (un autre grand artista dau marge de l'òrdre e dau plen de l'art). Venguèron lentament, en capítols cortets, per cernir lei cretas dins lei quites plasers e dins l'enueg d'una existéncia de lésers amonedats.

Lo legèire, occitan o pas, es pregat de pas s'enganar. La distància que manten aquí la lenga provençala de tradicion literària amb una gent vestida e rosegada de superficialitats mondanas, e que laissa lo francés i faire sa marca d'autenticitat (inversion radicala dei poncins nòstres), aquò's pas soncament teneson critica. Aquò's cerca d'una ascla dins l'òme, dins lo temps de viure, dins lo balèti monotòn dei plasers, ont se descuerp una dignitat, qu'en mai de se perfilar sus la "Côte ", s'aprefondís fòra lo "Midi" ò dins l'extraordinària caissa de resonància au destin qu'es Grassa.

Miquèu portava son libre a l'acabament dins l'évidéncia de sa mòrt avesinada e la portava ela amb una elegància suprèma. S'es clausa sus un libre de l'allusion, que se dona pas mai que lei pus grands de la mena a la primiera lectura, una vida tota en equilibris pudics.

Robèrt Lafont


Autan Negre - Cristian Chaumont

autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.