Lo libre Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue sortiguèt en 2010. Presenta de tèxtes d'autors occitans del Naut Roergue, contemporans o ancian.

D'escriches en lenga occitana : poèmas, contes, cançons... mas tanben inventaris de bens o contractes.

L'edicion es estada aprestada per Zefir Bòsc. Los tèxtes son classificats per cantons e comunas d'origina :

  • I - Cantons de Campanhac, Boaso e Antraigas.
  • II - Cantons d'Espaliu, Estanh e Laguiòla.
  • III - Cantons de Laissac, del Mur de Barrés e Sant Amanç.
  • IV - Cantons de Sanch Èly d'Aubrac, Sant Jurvèva d'Argença e Sant-Ginièis d'Òlt.

Los cantons e las comunas son presentats en francés. Los tèxtes occitans son donats plan sovent dins lor grafia originala après una presentacion en francés.

Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue, Zefir Bòsc, Edicion Cercle occitan du Haut-Rouergue, 2010, 335 paginas.


La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.