mars Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès) es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.

Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.

Fa de longa l’anar-tornar entre son experiéncia pròpria de caminaire e la del viatjaire escocés complida 140 ans enlà (1878-2018). Amb dins sa pòcha l’obratge Viatge amb un ase per Cevenas, Sèrgi Viaule torna trevar dralhas e sendarèls de Velai, Gavaudan e Cevenas. O fa amb estrambòrd, poesia e, quand ne vira, umor. Nos ofrís una òda a la gaug de meditar sus la plaça de l’uman dins la natura.

Aquel libre encantarà los qu’an ja traulhat lo sendarèl Stevenson e, solide, balharà enveja de se lançar a los qu’o an pas encara fach.

Conegut per sos romans e novèlas, Sèrgi Viaule, nascut en 1950 en país d’Albigés, es tanben un contaire de tria. Sa lenga, rica e plegadissa, li permet de descrire amb gaubi païsatges e sentits. Aqueste obratge es tirat de la meteissa vena que Barrutlada en Irlanda e en Gallas, paregut en 2015 dins aquesta meteissa colleccion.


La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.