Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.
L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.
Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.
« Vaquí, car jove companh imaginat, çò qu’ai a vos dire, que vira un pauc a l’utopia, me diretz, e a la trompetada, pensaretz, après aver mormolhat benlèu de tròp, a vòstre gost, dins lo sovenir. Suls mejans qu’escalan a l’utopia, suls actes pacients e realistas que fan avançar una causa, vos abandoni e abandoni a vòstre temps la tactica. Mas, vos ne prègui, gardatz-vos l’ambicion ! Non pas per vos, mas per Occitània. E de passar per fòl vèrs los pensacorts e rosegamenuts d’aiçaval, e mai los assetjats pel temps de la ciutadèla d’amondaut, cregatz qu’aquò’s raso ! »
Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre
Lo tresaur dels Albigeses en occitan.
Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti
Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.
Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.