storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Darrièr las campanhas publicitàrias, mas tanben dins l'ombra de las campanhas electoralas victoriosas, de Bush a Sarkozy, se rescondan los tecnicians sofisticats del storytelling management o del digital storytelling, per melhor formatar los esperits dels consomators e dels ciutadans.

Es aquela incredible manmesa sus l'imaginacion dels umans que desvela Christian Salmon dins aqueste libre, al cap d'una longa enquèsta consacrada a las aplicacions totjorn mai nombrosas del storytelling : lo marketing s'apiècha mai sus l'istòria de las marcas que sus lor imatge, cal que los managers contan d'istòrias per motivar los salariats, los militaris en Irak s'entraïnan sus de jòcs vidèos concebuts a Hollywood e los spins doctors bastison la vida politica coma un raconte...

Christian Salmond desvela aicí los mecanismes d'una « maquina a contar » que se substituís al rasonament racional, plan mai eficaç que totas las imajariás orwellianas de la societat totalitària.


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Peasants Into Frenchmen

peasants-into-frenchmen Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).

Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.

Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.