storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Darrièr las campanhas publicitàrias, mas tanben dins l'ombra de las campanhas electoralas victoriosas, de Bush a Sarkozy, se rescondan los tecnicians sofisticats del storytelling management o del digital storytelling, per melhor formatar los esperits dels consomators e dels ciutadans.

Es aquela incredible manmesa sus l'imaginacion dels umans que desvela Christian Salmon dins aqueste libre, al cap d'una longa enquèsta consacrada a las aplicacions totjorn mai nombrosas del storytelling : lo marketing s'apiècha mai sus l'istòria de las marcas que sus lor imatge, cal que los managers contan d'istòrias per motivar los salariats, los militaris en Irak s'entraïnan sus de jòcs vidèos concebuts a Hollywood e los spins doctors bastison la vida politica coma un raconte...

Christian Salmond desvela aicí los mecanismes d'una « maquina a contar » que se substituís al rasonament racional, plan mai eficaç que totas las imajariás orwellianas de la societat totalitària.


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.