E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

Dos punt de vista sul libre. Lo de Ferriòl Macip, redactor en cap de Jornalet :

« Amb un estil pròpri, entre lo scientific e lo literari, Griselda Lozano nos ofrís amb sas novèlas una reflexion interessanta sus qual sèm e d’ont venèm. Nòstra sciéncia, nòstra cultura e nòstre biais de comprene lo Mond començan de se definir a l’Edat Mejana, mai que mai en Occitània. En aquel moment, Euròpa viu una revolucion sociala e culturala que sens ela la Renaissença seriá pas estada possibla.

« S’agís d’un trabalh istoric e literari impecable qu’a atench los nivèls pus nauts de lecturas dins nòstre jornal. »

Lo de Valeria Agasso, professora de lenga e literatura :

« Griselda Lozano Carvajal fa lum, amb aquestes articles, sus aquel mond qu’avèm en nosautres. Aprenèm a nos conéisser e a nos reconéisser sus una fruchosa e oblidada branca de la cultura rica e variada que nos sosten. Precís, poetic, concret e coerent, aqueste polit trabalh nos ajuda a reviure de vièlhas istòrias, nos suspren e nos noirís.

« Benvengut, lector ! Espèri e desiri qu’al fil de las oras crescan ton amor e ton esperança. »


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Racontes Apecilhats - Maria Riucròs

Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

Bilbon lo Hòbbit - J.R.R. Tolkien

mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.