E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

Dos punt de vista sul libre. Lo de Ferriòl Macip, redactor en cap de Jornalet :

« Amb un estil pròpri, entre lo scientific e lo literari, Griselda Lozano nos ofrís amb sas novèlas una reflexion interessanta sus qual sèm e d’ont venèm. Nòstra sciéncia, nòstra cultura e nòstre biais de comprene lo Mond començan de se definir a l’Edat Mejana, mai que mai en Occitània. En aquel moment, Euròpa viu una revolucion sociala e culturala que sens ela la Renaissença seriá pas estada possibla.

« S’agís d’un trabalh istoric e literari impecable qu’a atench los nivèls pus nauts de lecturas dins nòstre jornal. »

Lo de Valeria Agasso, professora de lenga e literatura :

« Griselda Lozano Carvajal fa lum, amb aquestes articles, sus aquel mond qu’avèm en nosautres. Aprenèm a nos conéisser e a nos reconéisser sus una fruchosa e oblidada branca de la cultura rica e variada que nos sosten. Precís, poetic, concret e coerent, aqueste polit trabalh nos ajuda a reviure de vièlhas istòrias, nos suspren e nos noirís.

« Benvengut, lector ! Espèri e desiri qu’al fil de las oras crescan ton amor e ton esperança. »


'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.