E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

Dos punt de vista sul libre. Lo de Ferriòl Macip, redactor en cap de Jornalet :

« Amb un estil pròpri, entre lo scientific e lo literari, Griselda Lozano nos ofrís amb sas novèlas una reflexion interessanta sus qual sèm e d’ont venèm. Nòstra sciéncia, nòstra cultura e nòstre biais de comprene lo Mond començan de se definir a l’Edat Mejana, mai que mai en Occitània. En aquel moment, Euròpa viu una revolucion sociala e culturala que sens ela la Renaissença seriá pas estada possibla.

« S’agís d’un trabalh istoric e literari impecable qu’a atench los nivèls pus nauts de lecturas dins nòstre jornal. »

Lo de Valeria Agasso, professora de lenga e literatura :

« Griselda Lozano Carvajal fa lum, amb aquestes articles, sus aquel mond qu’avèm en nosautres. Aprenèm a nos conéisser e a nos reconéisser sus una fruchosa e oblidada branca de la cultura rica e variada que nos sosten. Precís, poetic, concret e coerent, aqueste polit trabalh nos ajuda a reviure de vièlhas istòrias, nos suspren e nos noirís.

« Benvengut, lector ! Espèri e desiri qu’al fil de las oras crescan ton amor e ton esperança. »


Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.

Ensag : 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.