Es estat publicat pendent l'estiu de 2023 a las dedicions E rau ! lo libre D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy.

Lo libre conten 286 fichas d'aucèls. Caduna es polidament illustrada per de fotografias. Las intradas son en francés, la denominacion latina es rapelada. L'autor presenta l'aucèl en occitan e tòrna rapelar los diferents noms occitans portats a l'escrich pels lexicografs o los escrivans.

Lo libre conten tanben la traduccion en francés de las presentacions e d'ensenhadors que permeton de passar de l'occitan al francés.

Demai lo libre presenta un vintenat de paginas sus las « paraulas d'aucèls » (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fablas d'Esòp ont i a un aucèl, del grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr.

Lo libre se pòt crompar sus la botiga internet de l'editor al prètz de 40 èuros.

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy, La tardona

Inrtrada 264 del libre, dedicada a la tardona

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy

Cobèrta del libre, D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Racontes Apecilhats - Maria Riucròs

Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.