Es estat publicat pendent l'estiu de 2023 a las dedicions E rau ! lo libre D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy.

Lo libre conten 286 fichas d'aucèls. Caduna es polidament illustrada per de fotografias. Las intradas son en francés, la denominacion latina es rapelada. L'autor presenta l'aucèl en occitan e tòrna rapelar los diferents noms occitans portats a l'escrich pels lexicografs o los escrivans.

Lo libre conten tanben la traduccion en francés de las presentacions e d'ensenhadors que permeton de passar de l'occitan al francés.

Demai lo libre presenta un vintenat de paginas sus las « paraulas d'aucèls » (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fablas d'Esòp ont i a un aucèl, del grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr.

Lo libre se pòt crompar sus la botiga internet de l'editor al prètz de 40 èuros.

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy, La tardona

Inrtrada 264 del libre, dedicada a la tardona

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy

Cobèrta del libre, D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy


Roges Nivolasses - Cristian Chaumont

Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.