parlar-leser Parlar lèser e escriure en occitan alpenc de D. Anghilante e G. Bianco. Editor : Chambra d'Òc, manual e CD rom, 2002, 24 èuros.

Presentacion : Aqueste manual vòl èsser una premièra aisina per aprene a parlar, lèser e escriure en occitan alpenc vista l'exigença d'una lenga escricha, en aplicacion de la Lei 482-99 e per comunicar entre nosautres occitans cisalpencs e amb Occitània tota.

20 tèxts didàctics - ortografia - gramatica - exercicis - literatura


Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.