escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Presentacion de Sèrgi Labatut : « Diversitat dins los subjèctes, dins los biaisses e dins la vision del monde. Un monde pastat d’una granda atencion als autres, femnas, òmes e bèstias. Un monde amb totas sas colors.

« Aquela diversitat empacha pas que las autoras son ligadas per un comun amor de la lenga. Las davancièras la parlavan naturalament, aquelas dels nòstres tempses l’an reconquistada. Totas l’an utilizada per nòstre mai grand plaser. Nos dison que se pòt tot dire en occitan : lo temps passat coma lo de deman, la fantasiá coma lo dòl, l’amor coma l’amarum. »


Viatge amb un ase per Cevenas - Robert Louis Stevenson

mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ - Laurent Alibert

Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]