halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Son discors de 371 paginas es, dins l’ensemble, conegut dels occitanistas mas, o ai verificat, complètament estrangièr a las preocupacions dels franceses. De mai, per nosautres l’interès cabís dins los exemples nombroses que son balhats e dins una temptativa, pro capitada d’alhors, de classar los fenomèns lingüistics.

Lo capítol titolat "Los camins de l’atudament" fa lo relevat detalhat de las diferentas causas possiblas de la mòrt d’una lenga. Los factors de manteniment d’una lenga son tanben sistematicament estudiats :

  • la consciéncia d’identitat,
  • l’abitat autoctòn,
  • l’endogamia,
  • la vida rurala,
  • la prosperitat economica,
  • la coesion familiala e religiosa,
  • l’escritura,
  • l’unilingüisme etc.

Mas benlèu que la partida mai passionanta de l’obratge es la que conta la renaissença de l’ebrèu.

Lo subjecte es estat tractat mai d’un còp per mantum autor mas lo trabalh de Hagège que cobrís tota la tresena partida de l’obratge, es exemplar. En 70 paginas, l’autor nos ditz amb fòrça detalh e datas, çò que foguèt l’istòria de la lenga ebraïca dins l’ancian Israël es a dire : l’ebrèu prebiblic, la temporada daurada de l’ebrèu biblic, l’exili de Babilònia e sas consequéncias lingüisticas, l’aparicion de l’aramean e son influéncia sus l’ebrèu pòst-biblic. Nos rapèla cossí espeliguèt l’ebrèu michnic (lo de la "michna") e se pausa la question de saber quora l’ebrèu quitèt d’èsser parlat, en insistissent sul problèma pas complètament resolgut de la lenga de Jèsus.

La partida sus la resurrecion de l’ebrèu resumís amb clartat e d’un biais mai concís çò que sabem gràcias e de libres nombroses. E Hagège d’afirmar non sens prudéncia que la causa es jutjada e provada : una lenga considerada coma mòrta pòt totjorn renàisser. A condicion de s’i bracar amb passion, volontat e seriós.

Cristian Rapin

Halte à la mort des langues, Claude Hagège, Odile Jacob, poches, n° 98, 371 paginas, ISBN : 2-7381-1182-3 ; ISSN : 1621-0654


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

A l'entorn de l'accion occitana (1930-1950)

actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.