halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Son discors de 371 paginas es, dins l’ensemble, conegut dels occitanistas mas, o ai verificat, complètament estrangièr a las preocupacions dels franceses. De mai, per nosautres l’interès cabís dins los exemples nombroses que son balhats e dins una temptativa, pro capitada d’alhors, de classar los fenomèns lingüistics.

Lo capítol titolat "Los camins de l’atudament" fa lo relevat detalhat de las diferentas causas possiblas de la mòrt d’una lenga. Los factors de manteniment d’una lenga son tanben sistematicament estudiats :

  • la consciéncia d’identitat,
  • l’abitat autoctòn,
  • l’endogamia,
  • la vida rurala,
  • la prosperitat economica,
  • la coesion familiala e religiosa,
  • l’escritura,
  • l’unilingüisme etc.

Mas benlèu que la partida mai passionanta de l’obratge es la que conta la renaissença de l’ebrèu.

Lo subjecte es estat tractat mai d’un còp per mantum autor mas lo trabalh de Hagège que cobrís tota la tresena partida de l’obratge, es exemplar. En 70 paginas, l’autor nos ditz amb fòrça detalh e datas, çò que foguèt l’istòria de la lenga ebraïca dins l’ancian Israël es a dire : l’ebrèu prebiblic, la temporada daurada de l’ebrèu biblic, l’exili de Babilònia e sas consequéncias lingüisticas, l’aparicion de l’aramean e son influéncia sus l’ebrèu pòst-biblic. Nos rapèla cossí espeliguèt l’ebrèu michnic (lo de la "michna") e se pausa la question de saber quora l’ebrèu quitèt d’èsser parlat, en insistissent sul problèma pas complètament resolgut de la lenga de Jèsus.

La partida sus la resurrecion de l’ebrèu resumís amb clartat e d’un biais mai concís çò que sabem gràcias e de libres nombroses. E Hagège d’afirmar non sens prudéncia que la causa es jutjada e provada : una lenga considerada coma mòrta pòt totjorn renàisser. A condicion de s’i bracar amb passion, volontat e seriós.

Cristian Rapin

Halte à la mort des langues, Claude Hagège, Odile Jacob, poches, n° 98, 371 paginas, ISBN : 2-7381-1182-3 ; ISSN : 1621-0654


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

Joan Bodon - Dominique Roques Ferraris

Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

Naissença de miejanuech

naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...