lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Seguissèm sesilha après sesilha lo long camin de reconquista. Reconquista identitària, constat d'una nafradura prigonda, reconquista d'una lenga confiscada, denegada, mespresada.

Excepcionala dins l'escrich occitan, aquela confession - òc ben, es lo mot que conven - nos daissa pas indiferent e nos pausa mantunas questions sus nòstra quita occitanitat.

Acompanhat d'un prefaci de son psicanalista e d'una presentacion d'Estela Mazodier, lo libre de 220 paginas en occitan revirat en francés ven de paréisser dins la colleccion Mar e Mont de la MARPOC.

Presentacion de l’autor - Nascut en Alès en 1960, Yanick Martin faguèt sos estudis segondaris al licèu Jean Batispte Dumas d’aquela quita vila. Partiguèt puèi al Clapàs ont capitèt lo diplòma de dentista. Pratiquèt pendent un trentenat d’annadas. Ara aprigondís sa coneissença de la lenga e parteja la cultura d’òc.

Presentacion de l’obratge per l'autor - En aquel sègle vint e un començant, la question que l’òm pausa mai sovent a un Occitan, que parla la lenga, es : « Cossí l’avètz coneguda aquesta lenga, e per de qué la parlatz ? ». Vertat que la transmission familhala se fa pas mai e que los natius - los qu’an apresa la lenga al brèç - son pas gaire nombroses. L’interrogacion es plan legitima. Lo problèma es ample e cal plan dire que se tròba tant de responsas coma d’Occitans.

Trobèri interessant d’apondre a la tièra del cases particulars, ma singulara contribucion. La revelacion se faguèt, per ieu, pel biais d’una analisi. Òc ben ! Sul divan, a contar sa vida a un psicanalista.


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »