lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Seguissèm sesilha après sesilha lo long camin de reconquista. Reconquista identitària, constat d'una nafradura prigonda, reconquista d'una lenga confiscada, denegada, mespresada.

Excepcionala dins l'escrich occitan, aquela confession - òc ben, es lo mot que conven - nos daissa pas indiferent e nos pausa mantunas questions sus nòstra quita occitanitat.

Acompanhat d'un prefaci de son psicanalista e d'una presentacion d'Estela Mazodier, lo libre de 220 paginas en occitan revirat en francés ven de paréisser dins la colleccion Mar e Mont de la MARPOC.

Presentacion de l’autor - Nascut en Alès en 1960, Yanick Martin faguèt sos estudis segondaris al licèu Jean Batispte Dumas d’aquela quita vila. Partiguèt puèi al Clapàs ont capitèt lo diplòma de dentista. Pratiquèt pendent un trentenat d’annadas. Ara aprigondís sa coneissença de la lenga e parteja la cultura d’òc.

Presentacion de l’obratge per l'autor - En aquel sègle vint e un començant, la question que l’òm pausa mai sovent a un Occitan, que parla la lenga, es : « Cossí l’avètz coneguda aquesta lenga, e per de qué la parlatz ? ». Vertat que la transmission familhala se fa pas mai e que los natius - los qu’an apresa la lenga al brèç - son pas gaire nombroses. L’interrogacion es plan legitima. Lo problèma es ample e cal plan dire que se tròba tant de responsas coma d’Occitans.

Trobèri interessant d’apondre a la tièra del cases particulars, ma singulara contribucion. La revelacion se faguèt, per ieu, pel biais d’una analisi. Òc ben ! Sul divan, a contar sa vida a un psicanalista.


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Escriches de femnas tarnesas - R. Ginolhac

escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.