HyperloopTT24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.

Lo protocòl prevei la creacion :

  • d'un centre de recèrca e de desvolopament europèu previst per acculhir un trentenat d'engenhaires e de doctorants ;
  • d'una pista d'ensag d'un kilomètre de long ;
  • d'una plataforma tecnologica e d'un incubator de start-up.

« L’implantation d’Hyperloop démontre la forte attractivité de la région, çò dis Carole Delga. Ce projet renforcera notre écosystème particulièrement favorable à la R&D et à l’innovation, puisque l’Occitanie/Pyrénées-Méditerranée est au premier rang des régions françaises pour l’effort de R&D. Il s’agit aussi d’affirmer notre savoir-faire sur la mobilité, une filière de 120 000 emplois représentée par trois clusters spécialisés : Mipirail, Robotics Place et Automotech. »

Es :

  1. l'importanta comunitat d'engenhaires e de cercaires presenta a Tolosa, e que trabalha sus de tecnologias alternativas de transpòrt – la societat Easymile per exemple que produsís lo EZ10 (veïcul de transpòrt electric autonòm) e Airbus son sul site ;
  2. la preséncia d'una man d'òbra qualificada ;
  3. lo malhum d'universitats e d'escòlas a posita, mas tanben ;
  4. la volontat de la region Occitània e de la vila de Tolosa de confortar un posicionament a l'escala europèa de primièr òrdre en matèria de recèrca e de desvolopament dins las industrias del transpòrt que decidiguèt los entreprenaires californians.

Lo partenariat tolosan es pas lo sol per la societat. De pel mond, fòra dels Estats Units (Califòrnia), la societat es presenta :

  • en Eslovaquia (mars de 2016) ont an l'ambicion de desvolopar e testar una ligna ;
  • als Emirats Arabs (UAE, Abu Dhabi, decembre de 2016) ;
  • en Republica Chèca (vila de Brno, genièr de 2017) 
  • e ara a Tolosa en Occitània (genièr de 2017).

L'idèa de desvolopar aquel biais alternatiu de desplaçament remonta a 2013. Es Elon Musk (creator e actual director de las societats Tesla e SpaceX) qu'aviá propausadas qualques architecturas tecnicas de melhorar.

Doas societats concurrentas i trabalhan :

  • Hyperloop Transportation Technologies que ven de s'installar a Tolosa [ligam] ;
  • TransPod Hyperloop [ligam] e ;
  • Hyperloop One [ligam]

I a ja de concuréncia !


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.