HyperloopTT24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.

Lo protocòl prevei la creacion :

  • d'un centre de recèrca e de desvolopament europèu previst per acculhir un trentenat d'engenhaires e de doctorants ;
  • d'una pista d'ensag d'un kilomètre de long ;
  • d'una plataforma tecnologica e d'un incubator de start-up.

« L’implantation d’Hyperloop démontre la forte attractivité de la région, çò dis Carole Delga. Ce projet renforcera notre écosystème particulièrement favorable à la R&D et à l’innovation, puisque l’Occitanie/Pyrénées-Méditerranée est au premier rang des régions françaises pour l’effort de R&D. Il s’agit aussi d’affirmer notre savoir-faire sur la mobilité, une filière de 120 000 emplois représentée par trois clusters spécialisés : Mipirail, Robotics Place et Automotech. »

Es :

  1. l'importanta comunitat d'engenhaires e de cercaires presenta a Tolosa, e que trabalha sus de tecnologias alternativas de transpòrt – la societat Easymile per exemple que produsís lo EZ10 (veïcul de transpòrt electric autonòm) e Airbus son sul site ;
  2. la preséncia d'una man d'òbra qualificada ;
  3. lo malhum d'universitats e d'escòlas a posita, mas tanben ;
  4. la volontat de la region Occitània e de la vila de Tolosa de confortar un posicionament a l'escala europèa de primièr òrdre en matèria de recèrca e de desvolopament dins las industrias del transpòrt que decidiguèt los entreprenaires californians.

Lo partenariat tolosan es pas lo sol per la societat. De pel mond, fòra dels Estats Units (Califòrnia), la societat es presenta :

  • en Eslovaquia (mars de 2016) ont an l'ambicion de desvolopar e testar una ligna ;
  • als Emirats Arabs (UAE, Abu Dhabi, decembre de 2016) ;
  • en Republica Chèca (vila de Brno, genièr de 2017) 
  • e ara a Tolosa en Occitània (genièr de 2017).

L'idèa de desvolopar aquel biais alternatiu de desplaçament remonta a 2013. Es Elon Musk (creator e actual director de las societats Tesla e SpaceX) qu'aviá propausadas qualques architecturas tecnicas de melhorar.

Doas societats concurrentas i trabalhan :

  • Hyperloop Transportation Technologies que ven de s'installar a Tolosa [ligam] ;
  • TransPod Hyperloop [ligam] e ;
  • Hyperloop One [ligam]

I a ja de concuréncia !


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.