HyperloopTT24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.

Lo protocòl prevei la creacion :

  • d'un centre de recèrca e de desvolopament europèu previst per acculhir un trentenat d'engenhaires e de doctorants ;
  • d'una pista d'ensag d'un kilomètre de long ;
  • d'una plataforma tecnologica e d'un incubator de start-up.

« L’implantation d’Hyperloop démontre la forte attractivité de la région, çò dis Carole Delga. Ce projet renforcera notre écosystème particulièrement favorable à la R&D et à l’innovation, puisque l’Occitanie/Pyrénées-Méditerranée est au premier rang des régions françaises pour l’effort de R&D. Il s’agit aussi d’affirmer notre savoir-faire sur la mobilité, une filière de 120 000 emplois représentée par trois clusters spécialisés : Mipirail, Robotics Place et Automotech. »

Es :

  1. l'importanta comunitat d'engenhaires e de cercaires presenta a Tolosa, e que trabalha sus de tecnologias alternativas de transpòrt – la societat Easymile per exemple que produsís lo EZ10 (veïcul de transpòrt electric autonòm) e Airbus son sul site ;
  2. la preséncia d'una man d'òbra qualificada ;
  3. lo malhum d'universitats e d'escòlas a posita, mas tanben ;
  4. la volontat de la region Occitània e de la vila de Tolosa de confortar un posicionament a l'escala europèa de primièr òrdre en matèria de recèrca e de desvolopament dins las industrias del transpòrt que decidiguèt los entreprenaires californians.

Lo partenariat tolosan es pas lo sol per la societat. De pel mond, fòra dels Estats Units (Califòrnia), la societat es presenta :

  • en Eslovaquia (mars de 2016) ont an l'ambicion de desvolopar e testar una ligna ;
  • als Emirats Arabs (UAE, Abu Dhabi, decembre de 2016) ;
  • en Republica Chèca (vila de Brno, genièr de 2017) 
  • e ara a Tolosa en Occitània (genièr de 2017).

L'idèa de desvolopar aquel biais alternatiu de desplaçament remonta a 2013. Es Elon Musk (creator e actual director de las societats Tesla e SpaceX) qu'aviá propausadas qualques architecturas tecnicas de melhorar.

Doas societats concurrentas i trabalhan :

  • Hyperloop Transportation Technologies que ven de s'installar a Tolosa [ligam] ;
  • TransPod Hyperloop [ligam] e ;
  • Hyperloop One [ligam]

I a ja de concuréncia !


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.