Projècte Iconic

Lo Cap d'Agde se torna dessenhar

Lo Cap d'Agde, via un projècte ambiciós d'arquitectura, se torna dessenhar. L'estacion balneària venguda simbòl del desvolopament toristic dels ans 1960 en Occitània, prevei de tornar agençar la siá dintrada.

Sus dètz ectaras tres projèctes son prevists : un palais dels congrèsses, un casino e Iconic : un ensemble de lotjaments e de comèrcis.

Per Iconic, es lo grop Kaufman and Broad, en copromocion amb lo promotor Helyxir (especializat dins lo naut de gama), e l'arquitècte Jean-Michel Wilmotte que son estats causits per la Vila d'Agde. Quatre bastiments circulars en anfiteatre, cadun centrat sus un illòt vegetal, seràn bastits.

Una arquitectura ambiciosa que a per vocacion de venir un dels simbòls de la vila.

La construccion del casino e del palais dels congrèsses, ela, se farà jos la supervision del cabinet montpelhierenc A+ Architecture. Deuriàn èsser liurats en 2018.

Aqueles tres projèctes representan un investiment global d'environ 130 milions d'èuros : 90 milions per Iconic, 17 pel palais dels congrèsses, 4 pel casino, 18 per los amainatgaments e equipaments publics associats.

 

 


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.