Se tendrà a Tolosa del 18 al 21 de setembre de 2017 una sèria d'eveniments al torn dels drònes : de conferéncias, un salon d'entrepresas, de competicions.

Aquò farà de Tolosa per qualques jorn la capitala mondiala del dròne. Mai de tres cent cercaires son esperats a aquel eveniment : l'IMAV per International Micro Air Vehicle conference and flight competition.

Aquela manifestacion se debanèt en 2015 en Alemanha e en China l'an passat, ongan es sus la basa aeriana de Francazal e dins los bastiments de l'ISAE-Supaéro que se debanaràn las manifestacions.

Aquel eveniment, après la creacion a Tolosa en 2015 d'un Gropament d'Interés Scientific (GIS) dedicat als miocrodrònes, permetrà localament d'ajudar los laboratòris de recèrcas que trabalhan al melhorament de las performanças d'aquel tipe de material.

[IMAV 2017]


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.