Après la decision de la societat HTT de s'installar a Tolosa per desvolopar un sistèma de transportacion iperlop, es lo grop canadian TransPod que manifèsta son interés per la region Occitània.

Son basats carrièra dels Briquetiers a Blanhac, al còr de l'Aerospace Valley, d'aquí desvolopan lors projèctes per la region.

Exactament la societat, segon los dires de son cofondator Sébastien Gendron publicats pel jornal La Dépêche (13/09/17), projècta una ligason entre las vilas de Montpelhièr e de Tolosa. Calriá alara vint minutas per anar de l'una a l'autra a 1 200 km/h.

Pel moment, en setembre de 2017, ne son a definir sa factibilitat. An pres contact amb la region e lo ministèri dels transpòrts.

Un tal projècte, segon los dire de Sénher Gendron, podriá abotir al torn de 2022 un còp las constrenchas tecnicas e administrativas levadas.

En Canadà, modestament, ne son a assajar de bastir una pista d'ensag de 4 a 10 km de long a Calgary.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.