Es estat inaugurat lo 2 de junh de 2018 lo Musèu de la Romanitat de Nimes.

Aquel musèu a per vocacion de presentar las colleccions d'objèctes arqueologic del relarg nimesenc, mas tanben de n'assegurar la salvagarda, l'estudi e la restauracion.

Un percors permanent debuta tre la dintrada menant lo visitor de l'Edat de Fèrre a l'Edat Mejana tot en passant, al còr de la vista, per lo periòde Roman.

D'expausicions temporàrias vendràn regularament enriquir aquel percors.

Lo bastiment es estat concebut per Elizabeth de Portzamparc. Es plaçat prèp de las Arenas. L'idèa dels conceptors èra de far dialogar las doas arquitecturas, l'una venent completar l'autra. Se costejan aquí lo classicisme de las Arenas e la fluiditat aeriana contemporanèa del musèu.

Aqueste tornar afortir la plaça de la ciutat de Nimes sus la mapa dels sites indefugibles per totes los pasionats d'istòria antica. E Nimes aquò's tanben : la Maison Cairrada, la Torre Manha, lo Castellum divisorium...


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.