Es estat inaugurat lo 2 de junh de 2018 lo Musèu de la Romanitat de Nimes.

Aquel musèu a per vocacion de presentar las colleccions d'objèctes arqueologic del relarg nimesenc, mas tanben de n'assegurar la salvagarda, l'estudi e la restauracion.

Un percors permanent debuta tre la dintrada menant lo visitor de l'Edat de Fèrre a l'Edat Mejana tot en passant, al còr de la vista, per lo periòde Roman.

D'expausicions temporàrias vendràn regularament enriquir aquel percors.

Lo bastiment es estat concebut per Elizabeth de Portzamparc. Es plaçat prèp de las Arenas. L'idèa dels conceptors èra de far dialogar las doas arquitecturas, l'una venent completar l'autra. Se costejan aquí lo classicisme de las Arenas e la fluiditat aeriana contemporanèa del musèu.

Aqueste tornar afortir la plaça de la ciutat de Nimes sus la mapa dels sites indefugibles per totes los pasionats d'istòria antica. E Nimes aquò's tanben : la Maison Cairrada, la Torre Manha, lo Castellum divisorium...


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : mission Mars Sample Return (MSR)

L'ERO

La societat Airbus es estada causida per L'ESA (European Space Agency) per tornar menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Tecnologia : realitat augmentada

La societat Schneider Electric desvolopa un logicial de realitat augmentada, EcoStruxure Augmented Operator Advisor, per ajudar los tecnicians a identifiar panas e anomalias.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Tolosa : veïculs autonòms

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.