Illustracion pel projècte Blade © Airbus

Melhorar las alas dels avions per esparnhar lo carburant

Airbus trabalha sus un novèl tipe d'alas per sos avions amb lo projècte Blade (Breakthrough laminar aircraft demonstration in Europe).

L'objectiu es de far mermar la consomacion de carburant e donc las emissions de CO2.

D'aparelhs son ja equipats amb aquelas alas Blade, espèran dins los angars de Tarmac Aerosave prèp de Tarba. Las fasas de tèst deurián debutar en setembre de 2017.

Aquelas alas son concebudas per melhor contrarotlar lo flux d'aire generat per la velocitat de l'avion. Limitar las perturbacions de l'escolament en ne fasent un flux natural laminar permet de demesir las perdas d'energia.

Airbus, sus aquel projècte, trabalha de cotria amb doas autras companhiás : lo suedés SAAB e lo britanic GKN Aerospace.

Los tèsts se faràn amb un A340-300 a Tolosa. 150 oras de vòl son previstas amb quicòm coma 40 sortidas.

Se las performanças son bonas, los estudis seràn perseguits amb per tòca una misa en produccion en 2030.

Aquelas recèrcas se fan dins l'encastre del projècte Clean Sky bailejat per L'Union Europèa.


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.