Lo X-59 de la NASA s'aprèsta

A la fin de l'an 2019, las administracions estatsunidencas an autrejat la construcion del X-59, l'avion supersonic e silenciós desvolopat per la NASA.

Lo primièr avion deuriá èsser assemblat en 2020 per un primièr vòl d'ensag en 2021.

Los conceptors de l'avion prometon que lo passatge al delà de la velocitat del son, que genèra lo famós « bang ! » supersonic, se farà quasi sens bruch : segon lor dire amb un simple « bruch sord ».

Lo desvolopament d'aquel avion se far dins l'encastre del projècte Low bomm flight demonstrator de la NASA.

L'objectiu es de poder a tèrme produsir un avion civil supersonic.

La produccion de l'aparelh es prevista a l'usina Skunk Works de Lockheed Martin.


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.