IM-1
Odysseus en partença per la Luna en febrièr de 2024 © SpaceX

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Aquel vòl es estat programat dins l'encastre del plan de la NASA avent per vocacion de desvolopar lo sector privat de las liurasons en direccion de la Luna. Es dich CLPS, per Commercial Lunar Payload Services. Aqueles mandadisses devon preparar lo retorn dels astronautas sul satellit de la Tèrra.

Cap d'entrepresa privada pel moment reüssiguèt pas a se pausar sus la Luna.

Lo montant del contracte passat entre la NASA e Intuitive Machines per aquesta primièra mission s'amonta a 118 milions de dolars. L'aparelh qu'alunirà es un modèl dich Nova-C, a per nom Odysseus. Carreja d'instruments scientifics de la NASA mas tanben d'òbras de l'artista Jeff Koon que representan las fasas de la Luna.

L'alunissatge d'Odysseus serà tanben l'occasion d'estudiar lo procèssus en se d'alunissatge. Quatre camèras filmaràn l'operacion d'arribada e permetràn d'estudiar notadament lo comportament de las particulas de poscas presentas sus sòl lunar del temps de l'operacion.

La societat Intuitive Machines es estada creada en 2013. Es basada a Houston als Estats Units.

Una primièra mission de la societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas.

D'autras missions son previstas, al còp d'Intuitive Machines o d'autras societats.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.