IM-1
Odysseus en partença per la Luna en febrièr de 2024 © SpaceX

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Aquel vòl es estat programat dins l'encastre del plan de la NASA avent per vocacion de desvolopar lo sector privat de las liurasons en direccion de la Luna. Es dich CLPS, per Commercial Lunar Payload Services. Aqueles mandadisses devon preparar lo retorn dels astronautas sul satellit de la Tèrra.

Cap d'entrepresa privada pel moment reüssiguèt pas a se pausar sus la Luna.

Lo montant del contracte passat entre la NASA e Intuitive Machines per aquesta primièra mission s'amonta a 118 milions de dolars. L'aparelh qu'alunirà es un modèl dich Nova-C, a per nom Odysseus. Carreja d'instruments scientifics de la NASA mas tanben d'òbras de l'artista Jeff Koon que representan las fasas de la Luna.

L'alunissatge d'Odysseus serà tanben l'occasion d'estudiar lo procèssus en se d'alunissatge. Quatre camèras filmaràn l'operacion d'arribada e permetràn d'estudiar notadament lo comportament de las particulas de poscas presentas sus sòl lunar del temps de l'operacion.

La societat Intuitive Machines es estada creada en 2013. Es basada a Houston als Estats Units.

Una primièra mission de la societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas.

D'autras missions son previstas, al còp d'Intuitive Machines o d'autras societats.


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.