shee-presentacionUn gropament d'entrepresas e d'universitats europèas trabalhan sul desvolopament d'un abitat per d'environaments extrèms : lo projècte SHEE (Self-deployable Habitat for Extreme Environments).

La tòca primièra èra d'obténer un modul tèst per far d'experiéncias sus Tèrra. Es ara disponible. Aquel primièr abitat permetrà d'obténer d'informacions per preparar los desvolopaments e las evolucions futuras del modul, evolucions necitas per realizar d'estructuras abitablas extraterrèstras.

Emplegar de trabalhadors per bastir d'abitats sul sòl lunar o martian es dangierós, car e complèx. Per limitar los problèmas ligats a la preséncia umana es necessari de desvolopar de metòdes de construcion autonòmas, d'abitats que se desplegan solets, demai devon foncionar sens l'apòrt d'infrastructuras pessugas o d'apleches sofisticats, e devon èsser econòms en energia.

Las aplicacions per un tal modul sul sòl terrèstre son nombrosas, mas l'objectiu es ben, via l'integracion de solucions roboticas en arquitectura, de definir de solucions nòvas suceptiblas de resòlver los problèmas inerents als environaments extraterrèstres que los òmes deman encontraràn.

La solucion propausada pels engenhaires e scientifcs combina estructuras rigidas e gonflablas, que s'organizan de faiçon autonòma via d'elements robotizats.

Los partenaris del projècte :

  1. International Space University – FRANCE
  2. Liquifer Systems Group GmbH – AUSTRIA
  3. Space Applications Services N.V. – BELGIUM
  4. Institute of Technology, University of Tartu – ESTONIA
  5. Compagnie Maritime d'Expertises S.A. – FRANCE
  6. Sobriety s.r.o. – CZECH REPUBLIC 7. Space Innovations, v.o.s. – CZECH REPUBLIC

Per ne saupre mai [ligam]

shee-jun-2015

De notar tanben sul meteis subjècte lo projècte SFERO de la societat Fabulous [aquí]


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».