Creacion del concors de nòvas Enric Garriga Trullols

Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.

La creacion d'aquel concors a per vocacion de marcar lo centenari de la naissença de l'escrivan Joan Bodon. Es dubèrt a totes, se pòt candidatar entrò al 15 de març.

A per nom : Concors Enric Garriga Trullols.

La matèria e lo genre dels racontes es liure : fantastic, istoric, d’aventuras, policièr... Cada candidat o candidata poirà presentar un e pas mai d’un tèxt original e inedit. Cal qu’aquel tèxt siá pas estat presentat ni mai premiat a cap d’autra concors literari.

Lo tèxt deu far entre 10 000 e 12 000 caractèrs.

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Per ne saupre mai sus las modalitats clicar [aquí]

*

Engenhaire quimista de formacion, Enric Garriga Trullols (1926-2011) obrèt tota sa vida per l'independentisme catalan e per la causa occitana. Participèt a la creacion del CAOC e ne n'assegurèt la presidéncia tre 2001.

*


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.