Sortiguèt a la fin del l'an 2020 lo libre La Crab’Estela. La Semaine du Minervois en data del 18 de febrièr de 2021 dins sa rubrica Lo papieròt menerbés ne fasiá la presentacion.

Cossí nasquèt la bodega ?

La bodega/la craba es l’instrument emblematic de la Montanha negra. Se pensèt qu’aviá desaparegut dins lo grand debrembièr de l’istòria e de las culturas popularas. Mas, entre collectatges, recèrcas e prestacions musicalas, l’instrument tornèt prene vam e reconquistèt una plaça bèla pels passa-carrièras o sus los emponts. Amb, per exemple, l’espelida d’una escòla de bodega a Vilardonèl (Aude), ont visquèt un musicaire e collectaire plan important dins son reviscòl, lo Charles Alexandre...

Sòfia Jacques es una actritz importanta e portaira d’aqueste reviscòl : a permés e obtengut la dobertura d’un cors al Conservatòri de Carcassona. Obrèt a la realizacion del film Bodega, buf de vida e d’un CD-doble Bodega en viatge per faire descobrir l’instrument. Ven de crear la formacion Bodegam bal per animar concèrts e balètis. La bodega se marida tanben amb l’aubòi dins la formacion Mar e Montanha.

En aquesta fin de 2020, ven de publicar un libròt dins la colleccion pels joves legeires Farfadet de l’IEO-Aude : La Crab’Estela per contar l’origina legendària de l’instrument. Lo tèxte s’apièja sus l’espectacle atal titolat que presentèt fa qualques annadas pel jove public.

Alara, cossí nasquèt la bodega ? L’autora revèla, pels pichons e pels grands, cossí aquò se passèt (de vertat, de segur) un còp èra... Dins aquela naissença, una fada-mitona joguèt un ròtle de primièra. Mas cossí una craba se transformèt en un instrument de musica, quin ròtle joguèron dins l’istòria aquela encantada, lo pichon Tiston e tanben l’ors Pèdescauç ?

Lo libre de 16 paginas es polidament illustrat de 4 dessenhs plena pagina per Pascala Théron (bodegaira, ela tanben). Podètz de mai escotar l’istòria dita per l’autora e l’Isabèla François, amb d’illustracions musicalas, dins un enregistrament d’Ives St-Germain, siá en podcast mercé a RCF-Pays d’Aude e sa cronica occitana Als 4 Vents, siá en vos procurant lo CD de l’enregistrament.

En abans-tast, vaquí la debuta d’aquela istòria plan misteriosa :

La bodega es nascuda d'una craba. « Cossí ! me diretz, nascuda d'una craba ? » E òc, e aquò se passèt pas dasièr nimai ièr passat. Vaquí cossí se passèt i a plan plan temps. Un còp èra, i aviá una Fada Mitona. Sabètz, las fadas, coma las sansònhas, an una familha de las bèlas, n'i an de tota mena : i a la fadarèla, la fadeta, la masca, la fachilièra, la bruèissa, l'encantada, tot un fum... aquela d'aquí èra una fada mitona. Son elas las mitonas que se mainan de las aigas e de las fonts, mas aquela d'aquí èra tanben fòrça amiga amb los vents. […] La fada Mitona aculhiguèt un drollet perdut. Lo sonèt Tiston e l’aimèt coma son filh. Tiston s’arregalava de gardar las crabas amb son amic Pèdescauç qu’èra un ors. E la fada Mitona aviá avertit l’ors : « Te cal pas tocar las crabas del tropèl ! ». Mas los orses son lipets...

Lo libre : 5 € (+ 2 € de mandadís) ; lo libre e lo CD : 8 € (+ 2 € de mandadís).

La Crab’Estela


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.