A la fin del mes de genièr de 2025 los organizators de l'Estivada, que se ten desenant a Sebasac prèp de Rodés, comunicavan sus lors accions.

Un primièr eveniment es previst lo dimècres 12 de febrièr, a l’Ostal de Ma Region, carrièra Béteille Rodés : En esperant l’Estivada.

Lo programa

  • 16h30 acuèlh – vespralh
  • 17h Espectacle Èri una cabra, de Sylvain Lamur, per pichons e grands
  • 18h15 Conferéncia 1000 ans d’occitan, e uèi ? per Olivier Daillut
  • 19h30 Aperitiu/concèrt amb lo talhièr cant de Trad en 4d e Primaël Montgauzi.

Al delà d'aquel primièr eveniment e contents d'aver poscut alargar l'associacion La Gardarem dempuèi l'an passat a de membres novèls, los membres de l’equipa s’atèlan ara a la preparacion de l’Estivada de 2025 que se debanarà los 24, 25 e 26 de julhet de 2025 a Sebasac.

Lo ligam, helloasso de La gardarem, permet d'aderar simplament e d'ajudar l'associacion.

L'escotisson de 10 € pòt tanben èsser mandat a l'associacion, 56 chemin des Crestes, Cantuel 12330 Saint-Christophe-Vallon.


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.