Detalh de l'aficha de la Nòv'Estivada de 2024

Detalh de l'aficha de la Nòv'Estivada de 2024

Lo 26 e 27 de julhet de 2024 se debanarà a Sebasac, la Nòv'Estivada. Aquí çai-jos la presentacion que ne propausan los organizators.

Presentacion de la Nòv'Estivada de 2024

A l’ivèrn 2023 es amb tristesa qu’apreniam totes per via de premsa la disparicion de l’Estivada. Sèm estats nombroses a aquel moment per dire nòstra decepcion, nòstra indignacion e aquela impression que qualqu’un nos raubava una partida de nòstra identitat. Aqueles sentiments se son exprimits amb lo collectiu Gardarem l’Estivada, qu’a recoltat en qualques setmanas mai de 5 500 signaturas per la peticion Gardarem l’Estivada lançada en febrièr de 2023.

Mas res se bastís pas sus de ressentiment. Aquí perqué, l’estiu passat, aquel collectiu s’es transformat per venir l’Associacion La Gardarem.

Uèi es amb estrambòrd que nòstra associacion bastís. Tornam pas bastir dins la nostalgia de çò qu’es estat destrusit. Bastissèm quicòm tornarmai mas sens oblidar nòstra identitat. Aquí perqué dins aquela aventura novèla, avèm fach la causida de nos reapropriar lo nom ESTIVADA : un nom que per de nombroses rodaneses, de nombroses abitants d’Occitània, e de nombroses defensors de la lenga e de la cultura occitana, es associat a la convivialitat, al partiment, a la descobèrta e quitament al concèpte de Convivéncia.

Uèi es amb fiertat, après un an de trabalh, que vos balham rendètz-vos per un forum-festenal a Sebasac, près de Rodés, los 26 e 27 de julhet de 2024.

Aquela edicion istorica apelada Nòv’Estivada serà l’escasença de pausar las basas d’un vam novèl per un festenal resolgudament pan-occitan, pluridisciplinari, popular e gratuit, independent e engatjat dins la societat d’uèi. Una formula excepcionala ongan per permetre a cadun de se reapropriar aquel festenal en plena Convivéncia. Aquela Convivéncia, que se poiriá traduire coma l’art de viure amassa dins lo respècte de l’alteritat, es a l’encòp lo ponch de partença e l’ambicion màger del modèl de festenal que volèm desvolopar.

La motivacion de nòstres nombroses aderents, los multiples sostens associatius coma lo de l’Institut d’Estudis Occitans per exemple e de plan d’autres actors de la cultura occitana, nos an ajudats a entretenir l’enveja d’un grand festenal occitan ambiciós.

Exprimissèm tanben tota nòstra reconeissença de cap a la Region Occitània que dempuèi la debuta manifèsta son interès per nòstre projècte e nos sosten financièrament dins sa realizacion.

Mercé enfin a la municipalitat de Sebasac e a dòna Cayla, que nos aculhiràn sus lor comuna los 26 e 27 julhet venents. Sens aqueste partenariat preciós, res de çò per que trabalham dempuèi de meses seriá pas vengut possible.

Los 26 e 27 julhet venents vos convidam donc a Nòv’Estivada un festenal cèrtas reduch mas portaire a l’encòp d’innovacion e de çò qu’a fach l’esperit de l’Estivada :

  • En tot primièr luòc : una programacion rica e variada. D’espectacles per totas las generacions. Una diversitat granda dins los mòdes d’expressions de la cultura occitana actuala : de musica, del Punk Rock a la Bossa Nova en passant per la musica tradicionala e lo reggae, de contes, de teatre, de balètis, un salon dels editors e plan d’autras causas encara.
  • D’espectacles inedits... se d’unes noms seràn pas estrangièrs per las e los que seguissián las darrièras Estivadas, prepausarem pas aquela annada que d’espectacles novèls, pas jamai jogats dins una Estivada anteriora.
  • La dubertura als autres, amb dos espectacles fasent la part polida a las lengas e culturas vengudas d’endacòm mai, gràcias a una associacion preciosa amb l’Associacion Voix du Sud creada per Francis Cabrel.
  • D’espectacles gratuits, perque sèm convençuts que la cultura s’ofrís en partatge plan mai que se crompe o se vend.

Enfin, coma l’evocàvem, aquela edicion serà l’escasença de repensar amassa çò que deu èsser per l’avenidor, un festenal occitan tal coma l’Estivada.

Aquí perqué en mai de la programacion artistica, convidam totas aquelas e totes los qu’aiman aquel esperit de Convivéncia qu’aviá bèl temps a l’Estivada a venir imaginar lo festenal de deman.

Perque se bastís pas un festenal en 2024 coma dins las annadas 1990. Perque las decisions democraticament presas son totjorn las melhoras. Perque los enjòcs que traversan nòstra societat pòdon pas èsser ignorats per l’univèrs de la cultura occitana. Convidam totòm a venir a aquel forum per pensar una Estivada de l’avenidor. Un festenal pensat per las gents e per regaudir lo public, ont l’espectator seriá un actor de la cultura que viu fòrça mai qu’un consumaire d’espectacles.

« Çò qu’es aicí es d’en pertot, çò qu’es pas aicí es pas enlòc » disiá Ives Roqueta. Alara imaginam amassa, aicí, dins la convivialitat e la fèsta, un modèl nòu, una novèla Estivada populara, gratuita, intergeneracionala e ambiciosa.

L’Estivada es mòrta, Visca Nòv’Estivada !

Aficha de la Nòv'Estivada de 2024

Aficha de la Nòv'Estivada de 2024


Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.