Qualques libres recents d'autors occitans - estudis o ensages en francés - que menan un pauc de lum sus la plaça dels occitans e de lor lenga en França, rapòrt als encastres politics, culturals e administratius franceses.

ombre-gardyPhilippe Gardy - L'ombre de l'occitan - 14 €

Editor : PU de Rennes - Colleccion : Plurial

2009 - 15,5 x 21 cm - 176 p.

ISBN : 978-2-7535-0800-2 -  ligam

 

martel-les-felibresPhilippe Martel - Les felibres et leurs temps

Editor : PU de Bordeaux - Colleccion : Saber

2010 - 16 x 24cm - 689 p.

ISBN : 978-2-86781-561-4 - ligam


martel-ecole-et-occitanPhilippe Martel - L'école française et l'occitan - 15 €

Editor : PU de la Méditerranée - Colleccion : Etudes occitanes

2007 - 16 x 24 cm - 192 p.

ISBN : 978-2-84269-801- 0 - ligam

 

surre-garcia-archipelAlem Surre-Garcia - Archipel et diaspora : essai d'émancipation

Editor : L'Harmattan

2010 - 244 p.

ISBN : 978-2-296-11779-2 - ligam

 

surre-garcia-teocraciaAlem Surre-Garcia - La théocratie républicaine

Editor : L'Harmattan

2010 - 234 p.

ISBN : 978-2-296-11778-5 - ligam


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.