Qualques libres recents d'autors occitans - estudis o ensages en francés - que menan un pauc de lum sus la plaça dels occitans e de lor lenga en França, rapòrt als encastres politics, culturals e administratius franceses.

ombre-gardyPhilippe Gardy - L'ombre de l'occitan - 14 €

Editor : PU de Rennes - Colleccion : Plurial

2009 - 15,5 x 21 cm - 176 p.

ISBN : 978-2-7535-0800-2 -  ligam

 

martel-les-felibresPhilippe Martel - Les felibres et leurs temps

Editor : PU de Bordeaux - Colleccion : Saber

2010 - 16 x 24cm - 689 p.

ISBN : 978-2-86781-561-4 - ligam


martel-ecole-et-occitanPhilippe Martel - L'école française et l'occitan - 15 €

Editor : PU de la Méditerranée - Colleccion : Etudes occitanes

2007 - 16 x 24 cm - 192 p.

ISBN : 978-2-84269-801- 0 - ligam

 

surre-garcia-archipelAlem Surre-Garcia - Archipel et diaspora : essai d'émancipation

Editor : L'Harmattan

2010 - 244 p.

ISBN : 978-2-296-11779-2 - ligam

 

surre-garcia-teocraciaAlem Surre-Garcia - La théocratie républicaine

Editor : L'Harmattan

2010 - 234 p.

ISBN : 978-2-296-11778-5 - ligam


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.