Un article d'Edmond Romieu - La Beluga 68 - Revista del club occitan de Noisy le Grand

Portam dòl d'un crane malastre.

Lo 3 de julh de 2011, de nuèch, sus un camin grand de Catalonha, Anna Mauri Graels e lo Lugan Bedel tornavan en França. Quitèron tròp joves aqueste monde.

Anna, catalana, especialista del parlar occitan, saberuda dels trobadors, èra emplegada de l'Ostal Occitan, carrièra Malcosinat a Tolosa. Lo Lugan, estudiant a París lo veguèrem a la Velhada d'Auvèrnha, a Ràdio País, als Amics de la Lenga d'Òc, a l'Ostal de las Amicalas d'Avairon, animator de l’Aper'Òc.

Agantèt un pòste al servici de las talhas a Tolosa. Lo 6 d'Agost de 2011 a l'amassada del Grelh Roergàs, çai èra pas lo Lugan, elegit antan capiscol d'aquela Associacion Felibrenca màger. Sonca una fòto disiá de butar la rega dubèrta.

Anna èra dins sos trenta tres ans, lo Lugan sos vint e uèch, afilhat de l'Ostal d'Occitània, de l'Institut d'Estudis Occitans, de l'Associacion Occitana de Castanet, de Convergéncia Occitana. Dos espèrs de la Lenga d'Òc virats en dòl.

Solidaris que sèm al Club Occitan de Noisy de la dolor de doas familhas e amics, los gardam vius dins nòstre còr.

E. Romieu


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.