Per ne saupre mai sus Robèrt Lafont aquí una presentacion que nos balha lo CIRDOC :

"Es lo jorn de la Sant Joan, lo dimècres 24 de junh, que Robèrt Lafont es partit. Una data que vei treslusir fuòcs bèls per una nuèch corteta, pròcha de la data simbolica del solstici d'estiu. Nascut a Nimes lo 16 de març de 1923, aquela cara bèla de l'istòria europenca del sègle XXen es defuntada a Florença. Entre Occitània o Toscana, ciutadan d'Euròpa e del mond, Robèrt Lafont quitèt pas de s'adreçar al mond tot e d'obrar dins maites domenis. Es un dels mai bèls pensaires del mond occitan contemporanèu."

Podètz legir sa biografia en .pdf [ligam]


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.