Presentacion del libre Histoire du félibrige (1854-1896) de Gaston Jourdanne  dins la revista Mont-Segur - n°5 - 1897 (grafia modernizada) :

Venèm de legir las primièras espròvas d'aquel trabalh sortit de la pluma de nòstre valent amic Gaston Jourdanne, e volèm dire tot lo gaug que nos an causat. Amb una paciéncia e una erudicion de benedictin, Jourdanne a reculhit e amolonat totis los documents tocant lo Felibrige e n'a tirat de son sicap una istòria coma nòstra Renaissença n'a pas aguda dusca ara.

Dusca ara, Alemands, Angleses, Americans, Sicilians èran los sols qu'estudiavan lo Felibrige. En França, aquel trabalh tentava degun. Es totjorn atal, e se volètz èsser profètas, felibres, mos amics, vos calrà anar « de la man d'eilà la mar », coma disiá lo paure e grand Aubanèl !

Tre que l'òbra de Gaston Jordanne aurà parescut, ne reparlarem coma se deu.

Jan Doc


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.