Un article de Renaud Falissard dins Canta-Grelh revista trimestrala del Grelh Roergàs - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 27

L'òli de nose

Las noses secadas son o seràn cruscadas. Los nogalhons amodolats e ensacats dins un recanton, estremats al sec, esperan de prene lo camin del molin (chas l'oliaire) per ne tirar un òli de qualitat. Cal reconéisser que i a pas òli melhor qu'aquel amagestrat amb los rascalons amassats quitament per se.

Apelat pilon en Vabrés, vertelh en Roergue occidental o ase endacòm mai (cilindre de pèira), lo molin a òli es constituit d'una mòla sus virant tenguent a un ais al torn d'un pivòt vertical. Aquela mòla de barena, esclafa los nogalhons (a l'ora d'ara d'unes an un trissador electric) que los redusís en farina. La pasta obtenguda, de color blonda, es caufada un momenton dins una conca de coire (aduèi n'i a en inòx). Quand la coseson es prèsta, l'òm la voja entre de telas dins la premsa idraulica (un còp èra lo truèlh). Somesa a una fòrta cachada, ne pissa un rajolet rossèl que tomba dins lin farrat o un bachard.

L'òm la trasvoja dins una bombona o autre, tal una dorga. Se bota a la cava ont l'òli trèble s'acandesís. Una bona setmana après, la podètz embotelhar e l'aplechar, per la cosina. Es gostosa mai que cal sap.

Èra un temps, quand esclafavan a la mòla, tornavan far una segonda passada. Aquela operacion consistava a recuperar la tracha e a la tornar esclafar, la banhar puèi la cachar un còp de mai. N'i a que dison qu'aquel òli de recuperacion es ben de qualitat mas a pas lo fum e lo gost del primièr. Cresètz-me, mesclats, i si coneis res, o vos pòde afortir. Ara, cal dire qu'aquel biais de far, en mesclant las doas pressions, l'òli se tròba belcòp melhor. Es pus cande, e sustot fa pas tantes de rausa.

Maites augmentan lors activitats per ganhar un pauc mai. Se son lançats dins la fabricacion dels "òlis nosejats". Son d'òlis aromatisats per confiment, puèi cosinats amb de noses.

Es ben çò que m'amena a vos parlar de l'òli de nose. Aquel produch nòble trabalhat dempuèi de lunas, es plan conegut e utilizat dins lo Roergue nòstre. Mas, en general, son espandiment data pas que del sègle XV.

Es a remarcar (l'òm o creis o pas) que se cal esperar a un ivèrn freg quand las noses s'acaptan d'una calona mai espessa que de costuma (n'es aital de las cebas quand son enrodadas de belcòp de pèls).

Cal saupre que cal 5 a 6 quilos de noses secas per avure 2 quilos de nogalhons. Segon la qualitat, vos balharàn 1 litre d'òli. Aquel calcul es foncion de las menas de noses (essartidas, salvatjas, gròssas, menudas, etc.).

Se o sabètz pas, dins d'unes molins, tal que se'n vei dins Roergue, trobaretz totes los apleches per contentar los amators d'aquela especialitat culinària. Se'n rencontra pertot dins nòstras valadas, lo long de las ribièiras e per qualques rius cascalejaires. Prenètz léser, arrestatz-vos, fasètz una pichòta visita. L'odor tan bona de l'òli vos gratarà las coüquelas. Segur que, vos balharà la tèma de las tastar e, perqué pas, de ne crompar.

Cal saupre atanben :

  • que l'òli de nose es estat utilizat per far lum la nuèch. En julhet de l'an 1840, un abitant d'Espaliu propausèt a la vila de se'n servir per l'esclairatge. Senhalèt al conselh de comuna que se debriá plantar dels noguièrs pel fièiral, que dins 20 ans balharián pro òli per esclairar la carrièira bèla. Dels esclaires seguèron plaçats. I demorèron dinca 1888.
  • qu'es medical e retengut per sos benfaches : coma perfum, coma fortificant, per las dolors e sustot (es un secret) per arrestar lo colesteròl e lo fum... de l'alcòl (arrèsta las vapors).

A vautres de vos assabentar per descobrir los modòls de recèptas oblidadas que sabián tanplan las nòstras mametas. Se pensatz, avián mai de poder que totas las potingas, tot còp, chimicas de uèi.

Renaud Falissard


Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.