L'IEO de Roergue-Naut comunica (prima de 2015) :

joseph-vayletQuand defuntèt en 1982, lo poèta-felibre Joseph Vaylet laissèt una òbra de las bèlas : un vintenat d’obrages en francés e en occitan, un grop folcloric, un musèu de las arts e tradicions popularas e sa bibliotèca. Per testament, doas associacions (Amics del musèu e Amics de J.V.) siaguèron cargadas de conservar la bibliotèca e de contunhar l’òbra d’edicion. Los libres son estats repertoriats e conservats dins de bonas condicions dins las ancianas presons d’Espaliu. Mai de 6 000 obratges en francés, un milierat de libres en occitan e un molon de revistas e de jornals occitans de totes los caires d’Occitània.

Fa dos ans l’associacion dels amics de J. Vaylet, qu’aviá fòrça vielhit, tornèt demarrar a l’iniciativa de membres del cèrcle IEO de Roergue-Naut.

Dins un primièr temps avèm remosat dins una sala tot lo fons occitan, avèm inventoriadas las revistas e los jornals. Mas coma sèm pas d’especialistas avèm demandada l’ajuda del CIRDÒC per realizar lo catalogatge, metre en linha aquel catalòg e numerizar çò qu’o èra pas. A flor e a mesura que fasiam l’inventari nos sèm trachats que i aviá tanben un fons etnologic, folcloric, linguistic important que pòt interessar un fum de cercaires. J. Vaylet a tanben laissats sos dorsièrs de trabalh en occitan que nos cal classar e per un bon nombre publicar : tèxtes en vèrses per marcar los 11 de novembre pendent prèp de 50 ans – contes – cançons – sornetas o istorietas de tota mena – las òbras jamai publicadas del poèta Villiers de Sant-Genièis...

Es un long trabalh que nos espèra, mas i a talament de pepitas a far lusir ! E amb l’ajuda d’especialistas capitarem ben a far quicòm pel monde occitan. Nos agradariá de poder recebre de cercaires. Aquò se farà dins qualquas annadas dins la mediatèca en projècte ont un espaci important serà consacrat a la bibliotèca J. Vaylet.

Sorsa de l'article : revista Lo Diari numèro 25


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.