L'IEO de Roergue-Naut comunica (prima de 2015) :

joseph-vayletQuand defuntèt en 1982, lo poèta-felibre Joseph Vaylet laissèt una òbra de las bèlas : un vintenat d’obrages en francés e en occitan, un grop folcloric, un musèu de las arts e tradicions popularas e sa bibliotèca. Per testament, doas associacions (Amics del musèu e Amics de J.V.) siaguèron cargadas de conservar la bibliotèca e de contunhar l’òbra d’edicion. Los libres son estats repertoriats e conservats dins de bonas condicions dins las ancianas presons d’Espaliu. Mai de 6 000 obratges en francés, un milierat de libres en occitan e un molon de revistas e de jornals occitans de totes los caires d’Occitània.

Fa dos ans l’associacion dels amics de J. Vaylet, qu’aviá fòrça vielhit, tornèt demarrar a l’iniciativa de membres del cèrcle IEO de Roergue-Naut.

Dins un primièr temps avèm remosat dins una sala tot lo fons occitan, avèm inventoriadas las revistas e los jornals. Mas coma sèm pas d’especialistas avèm demandada l’ajuda del CIRDÒC per realizar lo catalogatge, metre en linha aquel catalòg e numerizar çò qu’o èra pas. A flor e a mesura que fasiam l’inventari nos sèm trachats que i aviá tanben un fons etnologic, folcloric, linguistic important que pòt interessar un fum de cercaires. J. Vaylet a tanben laissats sos dorsièrs de trabalh en occitan que nos cal classar e per un bon nombre publicar : tèxtes en vèrses per marcar los 11 de novembre pendent prèp de 50 ans – contes – cançons – sornetas o istorietas de tota mena – las òbras jamai publicadas del poèta Villiers de Sant-Genièis...

Es un long trabalh que nos espèra, mas i a talament de pepitas a far lusir ! E amb l’ajuda d’especialistas capitarem ben a far quicòm pel monde occitan. Nos agradariá de poder recebre de cercaires. Aquò se farà dins qualquas annadas dins la mediatèca en projècte ont un espaci important serà consacrat a la bibliotèca J. Vaylet.

Sorsa de l'article : revista Lo Diari numèro 25


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.