L'IEO de Roergue-Naut comunica (prima de 2015) :

joseph-vayletQuand defuntèt en 1982, lo poèta-felibre Joseph Vaylet laissèt una òbra de las bèlas : un vintenat d’obrages en francés e en occitan, un grop folcloric, un musèu de las arts e tradicions popularas e sa bibliotèca. Per testament, doas associacions (Amics del musèu e Amics de J.V.) siaguèron cargadas de conservar la bibliotèca e de contunhar l’òbra d’edicion. Los libres son estats repertoriats e conservats dins de bonas condicions dins las ancianas presons d’Espaliu. Mai de 6 000 obratges en francés, un milierat de libres en occitan e un molon de revistas e de jornals occitans de totes los caires d’Occitània.

Fa dos ans l’associacion dels amics de J. Vaylet, qu’aviá fòrça vielhit, tornèt demarrar a l’iniciativa de membres del cèrcle IEO de Roergue-Naut.

Dins un primièr temps avèm remosat dins una sala tot lo fons occitan, avèm inventoriadas las revistas e los jornals. Mas coma sèm pas d’especialistas avèm demandada l’ajuda del CIRDÒC per realizar lo catalogatge, metre en linha aquel catalòg e numerizar çò qu’o èra pas. A flor e a mesura que fasiam l’inventari nos sèm trachats que i aviá tanben un fons etnologic, folcloric, linguistic important que pòt interessar un fum de cercaires. J. Vaylet a tanben laissats sos dorsièrs de trabalh en occitan que nos cal classar e per un bon nombre publicar : tèxtes en vèrses per marcar los 11 de novembre pendent prèp de 50 ans – contes – cançons – sornetas o istorietas de tota mena – las òbras jamai publicadas del poèta Villiers de Sant-Genièis...

Es un long trabalh que nos espèra, mas i a talament de pepitas a far lusir ! E amb l’ajuda d’especialistas capitarem ben a far quicòm pel monde occitan. Nos agradariá de poder recebre de cercaires. Aquò se farà dins qualquas annadas dins la mediatèca en projècte ont un espaci important serà consacrat a la bibliotèca J. Vaylet.

Sorsa de l'article : revista Lo Diari numèro 25


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.