contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.

La publicacion d'aquel libre-disc es una pèira de mai ajustada a l'entrepresa de publicacion menada per l'IEO d'Òlt qu'es content de tant e mai que los finançaires d'aquel libre son mai que d'occitanistas : l'i comptam en mai de l'IEO d'Òlt, lo Conselh General d'Òlt, la Comuna de Ròcamador e l'associacion dels Amics de Ròcamador.

Nascut en 1922 a Ròcamador dins una familha de païsans, Jean Lafon presarà tota sa vida sa lenga occitana. Aurà tengut d'atraçar contes e cançons, legendas e cresenças, primièr per escrich, après amb un magnetofòn. Es tant òme de glèisa coma occitanista e aital sèg la rega entemenada pels nombroses curats carcinòls que s'afusquèron per publicar lor lenga dins las pus polidas òbras : Gustin Gari, Juli Cubainas, Antonin Eretièr, Amadiu Lemòzi, Silvan Tolza etc.

Es l'etnològa Martina Bèrgas del Conselh General d'Òlt qu'a prepausat a l'abat que lo sieu fons siès pausat als archius departamentals e que se'n publiquès una part, aquela dedicada als contes e racontes. L'abat a ben volgut e l'IEO d'Òlt a collaborat amb el emai Martina Bèrgas per l'edicion d'aqueles tèxtes. L'associacion La Granja a collaborat de son pam a l'edicion d'unas bendas enregistradas per l'abat.


La Miugrana entre-duberta - Teodòr Aubanèl

miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Sul pont de veire - Andrieu Lagarda

Sul
pont de veire Es sortit al mes de novembre de 2020 lo recuèlh de contes Sul pont de veire d'Andrieu Lagarda. Es estat editat per Letras d'òc.

Lo libre de 128 paginas es accompanhat d'un CD que conten los tèxtes legits per Camilha Bilhac. Un lexic occitan-francés ajudarà lo lector francofòn pauc familièr amb la lenga occitana.