contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.

La publicacion d'aquel libre-disc es una pèira de mai ajustada a l'entrepresa de publicacion menada per l'IEO d'Òlt qu'es content de tant e mai que los finançaires d'aquel libre son mai que d'occitanistas : l'i comptam en mai de l'IEO d'Òlt, lo Conselh General d'Òlt, la Comuna de Ròcamador e l'associacion dels Amics de Ròcamador.

Nascut en 1922 a Ròcamador dins una familha de païsans, Jean Lafon presarà tota sa vida sa lenga occitana. Aurà tengut d'atraçar contes e cançons, legendas e cresenças, primièr per escrich, après amb un magnetofòn. Es tant òme de glèisa coma occitanista e aital sèg la rega entemenada pels nombroses curats carcinòls que s'afusquèron per publicar lor lenga dins las pus polidas òbras : Gustin Gari, Juli Cubainas, Antonin Eretièr, Amadiu Lemòzi, Silvan Tolza etc.

Es l'etnològa Martina Bèrgas del Conselh General d'Òlt qu'a prepausat a l'abat que lo sieu fons siès pausat als archius departamentals e que se'n publiquès una part, aquela dedicada als contes e racontes. L'abat a ben volgut e l'IEO d'Òlt a collaborat amb el emai Martina Bèrgas per l'edicion d'aqueles tèxtes. L'associacion La Granja a collaborat de son pam a l'edicion d'unas bendas enregistradas per l'abat.


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

'Lo Pont-Nòu de Potosí' de Pèire Tauriac

Ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs lo primèr roman de Pèire Tauriac, Lo Pont-Nòu de Potosí.