Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Un CD accompanha l'obratge. Comprend totes los contes del recuèlh registat per Muriel Vernières.


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Òbras en occitan d’un republican auvernhat - Charles-Antoine Ravel

oeuvres-republicain-auvergnat-occitan Œuvres en occitan d'un républicain auvergnat de Charles-Antoine Ravel. Edicion aprestada per Joan Ros (EMCC, occitan-francés, 155 paginas, 10 €)

Auvernhat de lenga occitana, filh de vinhairons de la Granda Limanha, Charles-Antoine Ravel voliá tornar a sa lenga son estatut literari e li conferir una dimension universala. Es doncas en occitan que defendèt sas idèas republicanas jos la Restauracion e le Segond Empèri.

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.