cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.

Dempuèi las annadas seissanta publica regularament en afrikaans o en anglés (ensags, roman, memòri). Revirèt tanben en afrikaans d'autors anglosaxons (Shakespeare, Lewis Carroll) o Franceses (Simenon, Albert Camus).

Quatrena de cobèrta

En 1824, dins lo campèstre d'Afica del Sud, una revòlta d'esclaus portada per un espèr fòl de libertat sembla capvirar lo monde ancian. Mèstres o esclaus, cada votz se fa alavetz lo resson de las paurs o dels sòmis dels òmes e de las femnas. Mas l'espèr durarà pas qu'un moment...

Una cadena de voses, un raconte magnific d'André Brink, un dels màgers escrivans contemporanèus. Revirat per Sèrgi Carles dins una lenga occitana aisida e mestrejada.


Una ponhada de clavèls - Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.

Romania o l'Empèri del Solelh

En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.