lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Totes sabèm que per parlar una lenga, cal far sieus, lo mai possible, lo lexic, la sintaxi e l'èime de la lenga. Per comprene o se far comprene, cal recebre o donar quora un sinonim, quora un o mai d'un exemple. N'avèm besonh tant dins la fasa d'aprendissatge de la lenga coma dins la fasa de perfeccionament, mas tanben dins la practica quotidiana. Per mantuna rason, lo nombre d'exemples es limitat e sovent insufisent dins las gramaticas e los diccionaris. Es aquela manca qu'avèm ensajat de compensar, en fasent a l'encòp un obratge de consulta e un instrument de trabalh original sus la lenga.

I trobaretz de centenats de sinonims e de milieirats d'exemples autentics de lenga parlada e modèrna que los occitanofòns de naissença e fòrça maites emplegan correntament. E mai se cal tanben téner compte de l' intonacion (en lenga parlada) e de la diferéncia entre lo sens pròpri e lo sens figurat, una expression o una frasa dison totjorn quicòm. D'ont mai coneissèm de biaisses de dire, d'ont mai o disèm melhor e d'ont mai o escrivèm melhor. Oblidèssem pas que la lenga escricha es lo complement natural e indispensable de la lenga parlada : una enriquís l'autra.

Propausam dètz categorias principalas e vint-e-sèt joscategorias, d'unas mai longas que non pas las autras, que seriá estat inutil e completament artificial de vóler far de tièiras egalas. Vist que los camps lexicals de tota lenga s'entremesclan de contunh, subretot en lenga parlada. Avèm pas volgut tanpauc multiplicar ni las categorias ni las joscategorias. Adonc, cada frasa se tròba dins una sola joscategoria que deu èsser considerada al sens larg.

Propausam tanben una tièira d'activitats pedagogicas, d'unas personalas, d'autras collectivas basadas sul principi de l'interactivitat. Se rapòrtan a las divèrsas competéncias necessàrias dins la practica d'una lenga : competéncia lexicala, compreension orala e escrich a, expression orala e escricha, memorizacion ; permeton de trabalhar pus especificament tala o tala competéncia e, coma tot exercici, se pòdon adaptar en foncion d'un objectiu precís, çò que dona una sensfin de possibilitats. Cada utilizator farà sa causida segon çò que vòl aprene o ensenhar, las modificarà, las enriquirà o n'inventarà d'autras de son sicap.

Los autors.

De notar que dins mai d'una categoria, trobaretz de frasas o de definicions que son de responsas cortetas a de questions precisas, o que contenon un vejaire que los autors vòlon pas impausar a degun.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard
Illustracions de Geneviève Joly
Cultura d'òc - 2006 - 318 paginas - 25 èuros
ISBN : 2-912293-10-3


'Racontes a sotavotz' de Jean-Pierre Chabrol

L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.