lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Totes sabèm que per parlar una lenga, cal far sieus, lo mai possible, lo lexic, la sintaxi e l'èime de la lenga. Per comprene o se far comprene, cal recebre o donar quora un sinonim, quora un o mai d'un exemple. N'avèm besonh tant dins la fasa d'aprendissatge de la lenga coma dins la fasa de perfeccionament, mas tanben dins la practica quotidiana. Per mantuna rason, lo nombre d'exemples es limitat e sovent insufisent dins las gramaticas e los diccionaris. Es aquela manca qu'avèm ensajat de compensar, en fasent a l'encòp un obratge de consulta e un instrument de trabalh original sus la lenga.

I trobaretz de centenats de sinonims e de milieirats d'exemples autentics de lenga parlada e modèrna que los occitanofòns de naissença e fòrça maites emplegan correntament. E mai se cal tanben téner compte de l' intonacion (en lenga parlada) e de la diferéncia entre lo sens pròpri e lo sens figurat, una expression o una frasa dison totjorn quicòm. D'ont mai coneissèm de biaisses de dire, d'ont mai o disèm melhor e d'ont mai o escrivèm melhor. Oblidèssem pas que la lenga escricha es lo complement natural e indispensable de la lenga parlada : una enriquís l'autra.

Propausam dètz categorias principalas e vint-e-sèt joscategorias, d'unas mai longas que non pas las autras, que seriá estat inutil e completament artificial de vóler far de tièiras egalas. Vist que los camps lexicals de tota lenga s'entremesclan de contunh, subretot en lenga parlada. Avèm pas volgut tanpauc multiplicar ni las categorias ni las joscategorias. Adonc, cada frasa se tròba dins una sola joscategoria que deu èsser considerada al sens larg.

Propausam tanben una tièira d'activitats pedagogicas, d'unas personalas, d'autras collectivas basadas sul principi de l'interactivitat. Se rapòrtan a las divèrsas competéncias necessàrias dins la practica d'una lenga : competéncia lexicala, compreension orala e escrich a, expression orala e escricha, memorizacion ; permeton de trabalhar pus especificament tala o tala competéncia e, coma tot exercici, se pòdon adaptar en foncion d'un objectiu precís, çò que dona una sensfin de possibilitats. Cada utilizator farà sa causida segon çò que vòl aprene o ensenhar, las modificarà, las enriquirà o n'inventarà d'autras de son sicap.

Los autors.

De notar que dins mai d'una categoria, trobaretz de frasas o de definicions que son de responsas cortetas a de questions precisas, o que contenon un vejaire que los autors vòlon pas impausar a degun.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard
Illustracions de Geneviève Joly
Cultura d'òc - 2006 - 318 paginas - 25 èuros
ISBN : 2-912293-10-3


'Racontes a sotavotz' de Jean-Pierre Chabrol

L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Joan Bodon - Dominique Roques Ferraris

Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.