mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

De fach lo sistèma tecnic mondial engendra una ruptura istorica sens precedent e s'agís de pensar « l'industrializacion de l'esperit » en cors e sos efèctes.

A travèrs lo prisme d'òbras anterioras, analisadas e criticadas – òbras de Martin Heidegger, Jean-Jacques Rousseau, André Leroi-Gourhan o Gilbert Simondon – e al lum de sas pròprias reflexions, es la question de l'òme que Bernard Stiegler torna revisitar : la tecnica per el deu èsser considerada coma una constituanta antropologica, participa a la constitucion de l'òme, a l'ominizacion.

L'autor perseguís lo sieu trabalh de recercas e d'autres libres vendràn completar aquela òbra.

Aquela volum conten :

  • La Faute d’Épiméthée (1994)
  • La désorientation (1996)
  • Le temps du cinéma et la question du mal-être (2001)

Que seràn completats per :

  • L'épreuve de la vérité dans l'ère post-véridique
  • Symboles et diaboles
  • La guerre des esprits
  • Le défaut qu'il faut. Idiome, idios, idiotie

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Lodeva, ciutat occitana

lodeva Presentacion del libre facha per la conferéncias DUOC de Tolosa en octobre de 2015.

Lo libre que presenta Éliane Gauzit es un obratge collectiu que recampa 31 contribucions. Es consagrat als diferents domènis ont la lenga occitana a pogut – e pòt encara – èstre emplegada dins la vila de Lodeva, dins Erau e dins sa region.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."