En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Aquel polit libre, illustrat amb de dessenhs de la Flore descriptive d’Hippolyte Coste, vos balharà lo nom occitan de las plantas que coneissètz segurament.

Lo botanista Jean Carbonel (1864-1942) nasquèt e visquèt dins lo nòrd-oèst del departament d’Avairon ont faguèt l’institutor. Es l’autor de nombrosas e importantas recèrcas sus la flòra locala.

Sos estudis prenon sovent en compte los noms vernaculars occitans de las plantas. Es notadament lo cas de la Liste des noms patois de plantes usités dans les cantons d’Entraygues et de Mur de Barrez, que faguèt paréisser en 1904 e 1905 dins lo Bulletin de l’Académie internationale de géographie botanique.

Es la granda valor dialectologica, mas tanben etnografica, d’aquel article que menèt l'associacion roergata a establir aquela edicion.

Aquel obratge contentarà los amators d’etnobotanica e mai largament totes los que s’interessan a la lenga e a la cultura occitana del Roergue e del Massiu Central.


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Storytelling - Christian Salmon

storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

'La patz del rei e de la Glèisa' de Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.