En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Aquel polit libre, illustrat amb de dessenhs de la Flore descriptive d’Hippolyte Coste, vos balharà lo nom occitan de las plantas que coneissètz segurament.

Lo botanista Jean Carbonel (1864-1942) nasquèt e visquèt dins lo nòrd-oèst del departament d’Avairon ont faguèt l’institutor. Es l’autor de nombrosas e importantas recèrcas sus la flòra locala.

Sos estudis prenon sovent en compte los noms vernaculars occitans de las plantas. Es notadament lo cas de la Liste des noms patois de plantes usités dans les cantons d’Entraygues et de Mur de Barrez, que faguèt paréisser en 1904 e 1905 dins lo Bulletin de l’Académie internationale de géographie botanique.

Es la granda valor dialectologica, mas tanben etnografica, d’aquel article que menèt l'associacion roergata a establir aquela edicion.

Aquel obratge contentarà los amators d’etnobotanica e mai largament totes los que s’interessan a la lenga e a la cultura occitana del Roergue e del Massiu Central.


Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?