sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Se reglèron los comptes a la fin se la guèrra. « Mas las usinas en França, per qual trabalhavan del temps de l'Ocupacion ? »

Es dins la fonsor de l'Istòria qu'aqueste libre nos mena.

*

Régine Hugounenq es nascuda en 1948 a Sant Privat en país lodevés, dins una familha de pageses, ont restontissiá l'occitan dels aujòls. Foguèt regenta dins la Sèina Sant Danís, ont aprenguèt lo francés a un molon d'enfants vengut de pertot  sens jamai se desapartir del « cant » de la lenga occitana. Lenga qu'èra, sens o saber vertadièrament mas en o sentissent, constitutiva de son identitat. Es al moment de la retirada que comencèt d'aprigondir l'occitan.


Lo luec d'enluec - Thierry Offre

luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

La Talvera : Cançons del cap del pont

cap-del-pont Ven de sortir (2014) lo libre Cançons del cap del pont darrièra publication del grop La Talvera.

Recampa los collectatges efectuats per Gabriel Soulages (1838-1903) a Albi, quartièr de La Madeleine : « al cap del pont ».

Lo libre es accompanhat d'un CD de 22 títols.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.