E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

Dos punt de vista sul libre. Lo de Ferriòl Macip, redactor en cap de Jornalet :

« Amb un estil pròpri, entre lo scientific e lo literari, Griselda Lozano nos ofrís amb sas novèlas una reflexion interessanta sus qual sèm e d’ont venèm. Nòstra sciéncia, nòstra cultura e nòstre biais de comprene lo Mond començan de se definir a l’Edat Mejana, mai que mai en Occitània. En aquel moment, Euròpa viu una revolucion sociala e culturala que sens ela la Renaissença seriá pas estada possibla.

« S’agís d’un trabalh istoric e literari impecable qu’a atench los nivèls pus nauts de lecturas dins nòstre jornal. »

Lo de Valeria Agasso, professora de lenga e literatura :

« Griselda Lozano Carvajal fa lum, amb aquestes articles, sus aquel mond qu’avèm en nosautres. Aprenèm a nos conéisser e a nos reconéisser sus una fruchosa e oblidada branca de la cultura rica e variada que nos sosten. Precís, poetic, concret e coerent, aqueste polit trabalh nos ajuda a reviure de vièlhas istòrias, nos suspren e nos noirís.

« Benvengut, lector ! Espèri e desiri qu’al fil de las oras crescan ton amor e ton esperança. »


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.