representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

D'ont mai puja la poténcia dels mejans d'observacion que ten a posita d'ont mai l'univèrs li apareis jos de formas diferentas. E sembla evident que non interpretarà l'economia de la meteissa faiçon, considerant lo mond coma un "grand tot" organic dominat per de fòrças misteriosas, d'esséncias magicas o divinas ; coma un relòtge animat per las leis d'un equilibre eternalament repetitiu ; somés a la degradacion de las energias que lo menan a la mòrt termica ; o enfin tiralhat entre aquela degradacion e las fòrças constructrises de la complexificacion e de l'imaterial.

Tornarmai plaçadas jos lum de las grandas sintèsis scientificas, non i a cap de teoria economica - los Fisiocratas, los grands Classics, Marx, Schumpeter, Hayek... - que non ganhe en significacion e en prigondor. Las mutacions que caracterizan l'evolucion de las societats umanas e l'agach que los òmes pòrtan sus l'univèrs s'exprimisson sul plan economic per de sistèmas explicatius, de mòdes d'organizacion e de programas d'accion diferents. Uèi, l'emergéncia de l'ordenador apèla una economia autra que la de las societats mecanicas.

Aqueste libre se presenta coma un plaidejat en favor d'una economia transdiciplinària : se l'economia es un dels lòcs d'ont s'interròga lo mond, las responsas a las questions que pausa demandan mai que mai de passar per d'autras disciplinas. Es en se distanciar que podèm percebre lo contorn de las causas e lor vertadièra portada.

René Passet, profesor emerit a l'universitat de París I-Sorbona, es l'un dels pionièrs de l'apròcha transdisiplinària en economia tal coma del desvolopament duradís. Publiquèt mantuns obratges demest los quals : L’Économique et le Vivant corronat per l’Acadèmia de las sciéncias moralas et politicas, L’Illusion néolibérale, Éloge du mondialisme par un "anti" présumé" - [ligam]


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

'La lenga del trobar' de Maurice Romieu e André Bianchi

Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.