representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

D'ont mai puja la poténcia dels mejans d'observacion que ten a posita d'ont mai l'univèrs li apareis jos de formas diferentas. E sembla evident que non interpretarà l'economia de la meteissa faiçon, considerant lo mond coma un "grand tot" organic dominat per de fòrças misteriosas, d'esséncias magicas o divinas ; coma un relòtge animat per las leis d'un equilibre eternalament repetitiu ; somés a la degradacion de las energias que lo menan a la mòrt termica ; o enfin tiralhat entre aquela degradacion e las fòrças constructrises de la complexificacion e de l'imaterial.

Tornarmai plaçadas jos lum de las grandas sintèsis scientificas, non i a cap de teoria economica - los Fisiocratas, los grands Classics, Marx, Schumpeter, Hayek... - que non ganhe en significacion e en prigondor. Las mutacions que caracterizan l'evolucion de las societats umanas e l'agach que los òmes pòrtan sus l'univèrs s'exprimisson sul plan economic per de sistèmas explicatius, de mòdes d'organizacion e de programas d'accion diferents. Uèi, l'emergéncia de l'ordenador apèla una economia autra que la de las societats mecanicas.

Aqueste libre se presenta coma un plaidejat en favor d'una economia transdiciplinària : se l'economia es un dels lòcs d'ont s'interròga lo mond, las responsas a las questions que pausa demandan mai que mai de passar per d'autras disciplinas. Es en se distanciar que podèm percebre lo contorn de las causas e lor vertadièra portada.

René Passet, profesor emerit a l'universitat de París I-Sorbona, es l'un dels pionièrs de l'apròcha transdisiplinària en economia tal coma del desvolopament duradís. Publiquèt mantuns obratges demest los quals : L’Économique et le Vivant corronat per l’Acadèmia de las sciéncias moralas et politicas, L’Illusion néolibérale, Éloge du mondialisme par un "anti" présumé" - [ligam]


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.