identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

"Vaquí que 1992 nos aparéis coma una autra aventura que tòrna plaçar l’òme dins una situacion quasiment identica. Lo sentiment d’un alargament de l’espandi europèu es lo revelator d’una novèla quista de l’identitat. Lo jòc economic butat a son paroxisme, la disparicion de las frontièras, los cambiaments de l’Est, tòrnan balhar al mond lo besonh d’èsser d’endacòm.

"A l’ora d’ara, los pòbles fòrts de lor apartenença a una cultura, preparan amb estrambòrd l’Euròpa de 92. Tòrnan aparéisser los ligams d’un sentiment prigond d’identitat culturala amb lo dinamisme de l’economia. Fàcia a una tecnocracia impersonala e frèja que a balhat mesura de sos limits, la cultura, motor de l’identitat, ven un dels elements essencials de l’economia.

"Es l’onor dels Occitans, de pausar clarament lo problèma dels ligams de la cultura amb l’economia, conscients que al sègle XXI, l’economia serà una causa tròp essenciala per la daissar dins las mans dels economistas ! E, al delà del problèma economic, lo jòc que se jòga es abans tot la plaça de l’òme dins lo mond que bastissèm." - Robèrt Martí


Bruèissa o fadarèla ? - Jaumet Demèsa

demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.