identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

"Vaquí que 1992 nos aparéis coma una autra aventura que tòrna plaçar l’òme dins una situacion quasiment identica. Lo sentiment d’un alargament de l’espandi europèu es lo revelator d’una novèla quista de l’identitat. Lo jòc economic butat a son paroxisme, la disparicion de las frontièras, los cambiaments de l’Est, tòrnan balhar al mond lo besonh d’èsser d’endacòm.

"A l’ora d’ara, los pòbles fòrts de lor apartenença a una cultura, preparan amb estrambòrd l’Euròpa de 92. Tòrnan aparéisser los ligams d’un sentiment prigond d’identitat culturala amb lo dinamisme de l’economia. Fàcia a una tecnocracia impersonala e frèja que a balhat mesura de sos limits, la cultura, motor de l’identitat, ven un dels elements essencials de l’economia.

"Es l’onor dels Occitans, de pausar clarament lo problèma dels ligams de la cultura amb l’economia, conscients que al sègle XXI, l’economia serà una causa tròp essenciala per la daissar dins las mans dels economistas ! E, al delà del problèma economic, lo jòc que se jòga es abans tot la plaça de l’òme dins lo mond que bastissèm." - Robèrt Martí


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.