actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Somari :

- Elisabeth Perrenot-Marque, Adjointe au Maire de Septèmes-les-vallons, et Thierry Marque, Président du Centre culturel Louis Aragon : ouverture du colloque
- Philippe Martel : lo Calen, ou la voie de l’occitanisme marseillais dans l’entre-deux- guerres.
- Jean Frédéric Brun: Max Roqueta e l’occitanisme entre 1928 e 1960
- Maria-Joana Verny : Max Roqueta e la revista Occitania
- Jean-Luc Pouliquen : Paul Ricard sous le soleil de la Provence et de La Méditerranée
- Guiu Martin : Paul Ricard occitaniste
- Domenja Blanchard : Jòrgi Rebol, l’òme dreit
- Glaudi Barsotti : sus Pau Ricard, occitanista e resistent
- Francesc Panyella i Farreras, Président du Cercle Català de Marseille : des souvenirs d’hier aux réalités d’aujourd’hui


Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...