actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Somari :

- Elisabeth Perrenot-Marque, Adjointe au Maire de Septèmes-les-vallons, et Thierry Marque, Président du Centre culturel Louis Aragon : ouverture du colloque
- Philippe Martel : lo Calen, ou la voie de l’occitanisme marseillais dans l’entre-deux- guerres.
- Jean Frédéric Brun: Max Roqueta e l’occitanisme entre 1928 e 1960
- Maria-Joana Verny : Max Roqueta e la revista Occitania
- Jean-Luc Pouliquen : Paul Ricard sous le soleil de la Provence et de La Méditerranée
- Guiu Martin : Paul Ricard occitaniste
- Domenja Blanchard : Jòrgi Rebol, l’òme dreit
- Glaudi Barsotti : sus Pau Ricard, occitanista e resistent
- Francesc Panyella i Farreras, Président du Cercle Català de Marseille : des souvenirs d’hier aux réalités d’aujourd’hui


'L'Òme invisible' de H. G. Wells

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.