senechal-medias-contre-mediasClément Sénéchal - Médias contre médias
224 pages - 15 èuros
2014 - Les prairies ordinaires - ISBN 978-2-35096-084-5

Clément Sénéchal dins Médias contre médias analisa lo mond dels mèdias modèrnes uèi en conflicte. D'un costat los vièlhs : verticals, dins las mans dels estats, de las classas dirigentas ; e de l'autre los nòus : orizontals, dubèrts, populars, leugièr, expression de preocupacions sovent frivòlas, mas liuras.

Quatrena de cobèrta : "La societat de l'espectacle trabalha per definir los contors de la realitat legitima. Balha un imatge respectable al las dominacions de classa e selecciona los agents que, d'afrontaments fals en consensus ninòis, ne govèrnan la reproducion ideologica e materiala, a bona distància de las perturbacions popularas. Aital se forma l'egemonia culturala.

"Lo desvolopament d'Internet càmbia la dona : la multitud s'apodèra dels apleches per se representar, las paraulas en plaças prenon lo fuòc de las criticas, dels contra-discors d'informacion emergent. Difusant lor pròpria naracion dels eveniments, las mobilizacions socialas desembocan belcòps sus de revolucions. Las mediacions tradicionalas, contrarotladas per la borgesiá del vèrb, ne son presas de revèrs. L'espaci public se dubrís al conflicte. Mas ja lo poder tòrna compausar son opression, transformant las libertats numericas en farfantèlas : aicí per vendre, alai per espionar, endacòm mai per reprimir, totjorn amb per amira de descoratjat las praticas dissidentas que començan de grelhar sus la ret.

"La guèrra de moviment tòrna prener son cors. L'eissida sieuna que serà politica."

[ligam editor]


L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.