senechal-medias-contre-mediasClément Sénéchal - Médias contre médias
224 pages - 15 èuros
2014 - Les prairies ordinaires - ISBN 978-2-35096-084-5

Clément Sénéchal dins Médias contre médias analisa lo mond dels mèdias modèrnes uèi en conflicte. D'un costat los vièlhs : verticals, dins las mans dels estats, de las classas dirigentas ; e de l'autre los nòus : orizontals, dubèrts, populars, leugièr, expression de preocupacions sovent frivòlas, mas liuras.

Quatrena de cobèrta : "La societat de l'espectacle trabalha per definir los contors de la realitat legitima. Balha un imatge respectable al las dominacions de classa e selecciona los agents que, d'afrontaments fals en consensus ninòis, ne govèrnan la reproducion ideologica e materiala, a bona distància de las perturbacions popularas. Aital se forma l'egemonia culturala.

"Lo desvolopament d'Internet càmbia la dona : la multitud s'apodèra dels apleches per se representar, las paraulas en plaças prenon lo fuòc de las criticas, dels contra-discors d'informacion emergent. Difusant lor pròpria naracion dels eveniments, las mobilizacions socialas desembocan belcòps sus de revolucions. Las mediacions tradicionalas, contrarotladas per la borgesiá del vèrb, ne son presas de revèrs. L'espaci public se dubrís al conflicte. Mas ja lo poder tòrna compausar son opression, transformant las libertats numericas en farfantèlas : aicí per vendre, alai per espionar, endacòm mai per reprimir, totjorn amb per amira de descoratjat las praticas dissidentas que començan de grelhar sus la ret.

"La guèrra de moviment tòrna prener son cors. L'eissida sieuna que serà politica."

[ligam editor]


Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.