senechal-medias-contre-mediasClément Sénéchal - Médias contre médias
224 pages - 15 èuros
2014 - Les prairies ordinaires - ISBN 978-2-35096-084-5

Clément Sénéchal dins Médias contre médias analisa lo mond dels mèdias modèrnes uèi en conflicte. D'un costat los vièlhs : verticals, dins las mans dels estats, de las classas dirigentas ; e de l'autre los nòus : orizontals, dubèrts, populars, leugièr, expression de preocupacions sovent frivòlas, mas liuras.

Quatrena de cobèrta : "La societat de l'espectacle trabalha per definir los contors de la realitat legitima. Balha un imatge respectable al las dominacions de classa e selecciona los agents que, d'afrontaments fals en consensus ninòis, ne govèrnan la reproducion ideologica e materiala, a bona distància de las perturbacions popularas. Aital se forma l'egemonia culturala.

"Lo desvolopament d'Internet càmbia la dona : la multitud s'apodèra dels apleches per se representar, las paraulas en plaças prenon lo fuòc de las criticas, dels contra-discors d'informacion emergent. Difusant lor pròpria naracion dels eveniments, las mobilizacions socialas desembocan belcòps sus de revolucions. Las mediacions tradicionalas, contrarotladas per la borgesiá del vèrb, ne son presas de revèrs. L'espaci public se dubrís al conflicte. Mas ja lo poder tòrna compausar son opression, transformant las libertats numericas en farfantèlas : aicí per vendre, alai per espionar, endacòm mai per reprimir, totjorn amb per amira de descoratjat las praticas dissidentas que començan de grelhar sus la ret.

"La guèrra de moviment tòrna prener son cors. L'eissida sieuna que serà politica."

[ligam editor]


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »