poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Lo cors es tornarmai estampat aquí tal qu'es estat donat al public après la mòrt de Fauriel. Es precedit d'una introduction que fa lo punt sus totas las questions importantas, e seguit d'una bibliografia.

Histoire de la poésie provençale. Tomes I à III - Claude Fauriel
Classiques Garnier - 2011 - 1596 paginas - París
ISBN : 978-2-8124-0337-8 - 16x24x8,1 cm


La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Ecrits en langue d'oc & Auteurs Occitans du Haut-Rouergue - Zefir Bòsc

Lo libre Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue sortiguèt en 2010. Presenta de tèxtes d'autors occitans del Naut Roergue, contemporans o ancian.

D'escriches en lenga occitana : poèmas, contes, cançons... mas tanben inventaris de bens o contractes.

L'edicion es estada aprestada per Zefir Bòsc. Los tèxtes son classificats per cantons e comunas d'origina :

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.