potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Extrach : « A l’origina, los antibiotics son de moleculas naturalas sintetizadas per bacterias, fonges, plantas, animals, liquèns. Las bacterias los utilizan per eliminar las espècias bacterianas concurrentas. Uèi, existisson mantunas familhas d’antibiotics compausadas de moleculas naturalas, semisinteticas o sinteticas, que s’atacan especificadament a una espècia o a un grop d’espècias bacterianas, mas que son sens efièch suls viruses e fonges. [...]

« En primièr, l’antibioresisténcia bacteriana es un fenomèn natural degut a de mutacions aleatòrias que se produison dins los genòmas bacterians. La resisténcia pòt èsser transmesa, per transferiment d’un gèn d’una espècia bacteriana resistenta a una autra sensibla. Lo transferiment toca de gènes presents al dintre de fragments d’ADN circulars e extracromosomics, nomenats plasmids. L’eficacitat remarcabla dels antibiotics s’es acompanhada de lor utilizacion massiva e repetitiva en santat umana e animala. L’antibioresisténcia bacteriana ven sustot d’una marrida utilizacion dels antibiotics, amb de tractaments tròp corts o tròp longs o mal dosats. [...] »

[legir l'article sus adeo-oc.eu]

L'ADEO se definís coma un laboratòri d'idèas virat vèrs los actors del moviment occitan, los politics, los mèdias. Edita la revista bimensuala Occitània-Lo Cebier.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.