potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Extrach : « A l’origina, los antibiotics son de moleculas naturalas sintetizadas per bacterias, fonges, plantas, animals, liquèns. Las bacterias los utilizan per eliminar las espècias bacterianas concurrentas. Uèi, existisson mantunas familhas d’antibiotics compausadas de moleculas naturalas, semisinteticas o sinteticas, que s’atacan especificadament a una espècia o a un grop d’espècias bacterianas, mas que son sens efièch suls viruses e fonges. [...]

« En primièr, l’antibioresisténcia bacteriana es un fenomèn natural degut a de mutacions aleatòrias que se produison dins los genòmas bacterians. La resisténcia pòt èsser transmesa, per transferiment d’un gèn d’una espècia bacteriana resistenta a una autra sensibla. Lo transferiment toca de gènes presents al dintre de fragments d’ADN circulars e extracromosomics, nomenats plasmids. L’eficacitat remarcabla dels antibiotics s’es acompanhada de lor utilizacion massiva e repetitiva en santat umana e animala. L’antibioresisténcia bacteriana ven sustot d’una marrida utilizacion dels antibiotics, amb de tractaments tròp corts o tròp longs o mal dosats. [...] »

[legir l'article sus adeo-oc.eu]

L'ADEO se definís coma un laboratòri d'idèas virat vèrs los actors del moviment occitan, los politics, los mèdias. Edita la revista bimensuala Occitània-Lo Cebier.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.