HyperloopTT24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.

Lo protocòl prevei la creacion :

  • d'un centre de recèrca e de desvolopament europèu previst per acculhir un trentenat d'engenhaires e de doctorants ;
  • d'una pista d'ensag d'un kilomètre de long ;
  • d'una plataforma tecnologica e d'un incubator de start-up.

« L’implantation d’Hyperloop démontre la forte attractivité de la région, çò dis Carole Delga. Ce projet renforcera notre écosystème particulièrement favorable à la R&D et à l’innovation, puisque l’Occitanie/Pyrénées-Méditerranée est au premier rang des régions françaises pour l’effort de R&D. Il s’agit aussi d’affirmer notre savoir-faire sur la mobilité, une filière de 120 000 emplois représentée par trois clusters spécialisés : Mipirail, Robotics Place et Automotech. »

Es :

  1. l'importanta comunitat d'engenhaires e de cercaires presenta a Tolosa, e que trabalha sus de tecnologias alternativas de transpòrt – la societat Easymile per exemple que produsís lo EZ10 (veïcul de transpòrt electric autonòm) e Airbus son sul site ;
  2. la preséncia d'una man d'òbra qualificada ;
  3. lo malhum d'universitats e d'escòlas a posita, mas tanben ;
  4. la volontat de la region Occitània e de la vila de Tolosa de confortar un posicionament a l'escala europèa de primièr òrdre en matèria de recèrca e de desvolopament dins las industrias del transpòrt que decidiguèt los entreprenaires californians.

Lo partenariat tolosan es pas lo sol per la societat. De pel mond, fòra dels Estats Units (Califòrnia), la societat es presenta :

  • en Eslovaquia (mars de 2016) ont an l'ambicion de desvolopar e testar una ligna ;
  • als Emirats Arabs (UAE, Abu Dhabi, decembre de 2016) ;
  • en Republica Chèca (vila de Brno, genièr de 2017) 
  • e ara a Tolosa en Occitània (genièr de 2017).

L'idèa de desvolopar aquel biais alternatiu de desplaçament remonta a 2013. Es Elon Musk (creator e actual director de las societats Tesla e SpaceX) qu'aviá propausadas qualques architecturas tecnicas de melhorar.

Doas societats concurrentas i trabalhan :

  • Hyperloop Transportation Technologies que ven de s'installar a Tolosa [ligam] ;
  • TransPod Hyperloop [ligam] e ;
  • Hyperloop One [ligam]

I a ja de concuréncia !


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.