HyperloopTT24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.

Lo protocòl prevei la creacion :

  • d'un centre de recèrca e de desvolopament europèu previst per acculhir un trentenat d'engenhaires e de doctorants ;
  • d'una pista d'ensag d'un kilomètre de long ;
  • d'una plataforma tecnologica e d'un incubator de start-up.

« L’implantation d’Hyperloop démontre la forte attractivité de la région, çò dis Carole Delga. Ce projet renforcera notre écosystème particulièrement favorable à la R&D et à l’innovation, puisque l’Occitanie/Pyrénées-Méditerranée est au premier rang des régions françaises pour l’effort de R&D. Il s’agit aussi d’affirmer notre savoir-faire sur la mobilité, une filière de 120 000 emplois représentée par trois clusters spécialisés : Mipirail, Robotics Place et Automotech. »

Es :

  1. l'importanta comunitat d'engenhaires e de cercaires presenta a Tolosa, e que trabalha sus de tecnologias alternativas de transpòrt – la societat Easymile per exemple que produsís lo EZ10 (veïcul de transpòrt electric autonòm) e Airbus son sul site ;
  2. la preséncia d'una man d'òbra qualificada ;
  3. lo malhum d'universitats e d'escòlas a posita, mas tanben ;
  4. la volontat de la region Occitània e de la vila de Tolosa de confortar un posicionament a l'escala europèa de primièr òrdre en matèria de recèrca e de desvolopament dins las industrias del transpòrt que decidiguèt los entreprenaires californians.

Lo partenariat tolosan es pas lo sol per la societat. De pel mond, fòra dels Estats Units (Califòrnia), la societat es presenta :

  • en Eslovaquia (mars de 2016) ont an l'ambicion de desvolopar e testar una ligna ;
  • als Emirats Arabs (UAE, Abu Dhabi, decembre de 2016) ;
  • en Republica Chèca (vila de Brno, genièr de 2017) 
  • e ara a Tolosa en Occitània (genièr de 2017).

L'idèa de desvolopar aquel biais alternatiu de desplaçament remonta a 2013. Es Elon Musk (creator e actual director de las societats Tesla e SpaceX) qu'aviá propausadas qualques architecturas tecnicas de melhorar.

Doas societats concurrentas i trabalhan :

  • Hyperloop Transportation Technologies que ven de s'installar a Tolosa [ligam] ;
  • TransPod Hyperloop [ligam] e ;
  • Hyperloop One [ligam]

I a ja de concuréncia !


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.