Clotilde Nonnez, ajudada per l'associacion Respire, debutèt lo dimècres 7 de junh de 2017, una accion en justícia contra l'Estat francés per carence fautive. Parisenca es malauta. En causa : la pollucion atmosferica permanenta a París.

Après son arrivada dins los ans ochante venguèt asmatica e sofrís al quotidian dempuèi trente ans de multiplas afeccions que los mètges atribuïsson directament a la pollucion.

Son accion a per objectiu de sensibilizar lo mond e condemnar las politicas irresponsablas menada per l'Estat dempuèi d'annadas (valorizacion de las veituras al depend dels transpòrt en comun, ajuda al diesèl, empachas multiplas al desvolopament de la bicicletas...), malgrat qualques amainatjaments cosmetics recents de la vila (Velib, barradura de las vias sus la Seina...).

Lo centre de París demòra en 2017 una granda zòna de parcatge selhonadas d'autopistas e al mièg : d'umans.

D'autras personas dins d'autras vilas s'aprestan a menar d'accions similàrias.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.