Occitanica lo portal del CIRDÒC dedicat als documents numerics presenta (novembre de 2017) la nòva rubrica « Campus ».

Aquel site a per vocacion de recampar e de donar accès a las produccions de la recèrca actuala en domeni occitan. Segon los creators, es a l'encòp bibliotèca numerica e archiu obèrt de la recèrca en domeni occitan, permet d'accedir als memòris universitaris, tèsis, articles scientifics, actes de collòquis, conferéncias o als documents de preparacions als concorses (CAPES, agregacion, etc.).

Permet tanben als ensenhaires, cercaires, universitats e laboratòris de recèrca de far conéisser e difusar lors òbras dins lo cadre d'un portal de contenguts enciclopedics que s'adreçan a totes los publics.

Mes en òbra pels bibliotecaris e tecnicians del CIRDÒC, vòl èsser una aisina a la disposicion de l'ensemble de la comunautat scientifica per tal de referenciar, publicar, far conéisser e difusar l'actualitat dels sabers occitans al prèp d'un public larg.

Lo site nos balha un istoric sus los estudis occitan. Aquí, çai jos, çò que ne dison :

« Los estudis occitans (estudis sus la lenga, la literatura, l'istòria e los documents istorics de l'espaci occitanofòn, los elements de cultura, de societat e de civilizacion, ancians e contemporanèus) representan un ample camp d'estudi pluridisciplinari, internacional e que s'inscriu dins una istòria longa.

« Tre la debuta de l'epòca modèrna d'intellectuals europèus s'interèssan a la lenga e a l'art poetic dels trobadors d'expression occitana dels sègles XII e XIII, ja percebuts coma fondamentals dins l'istòria de la pensada, de las lengas e de la cultura europèa modèrna : l’italian Pietro Bembo (1470-1547), lo provençal Jean de Nostredame (v. 1507-1577), lo catalan Antonio Bastero (v. 1675-1737) o encara lo francés Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye (1697-1781) consultan, transcrivon, estúdian lo còrpus literari occitan de l'Edat Mejana.

« A partir del sègle XIX, los estudis occitans coneisson un creis vertadièr e s'estructuran dins lo quadre dels estudis de lenga e civilizacion romanas a l'entorn de las òbras de François Raynouard (1761-1836), qu'edita una part granda del còrpus literari occitan de l'Edat Mejana. Tre la fin del sègle XIX, de cadièras especializadas apareisson dins las universitats de l'espaci occitan (Bordèu, Montpelhièr, Ais, etc.) mentre que los estudis romanics creisson internacionalament. La segonda mitat del sègle XX es marcada pel desvolopament de l'ensenhament e de la recèrca universitària en domeni occitan, en particular en França a l'entorn de las òbras e de l'accion de Robèrt Lafont e a l'estrangièr dins las universitats qu'an ja una longa tradicion d'estudis romanics (Alemanha, Itàlia, Reialme Unit, Espanha, etc.). Tre las annadas 1950 los cercaires del mond entièr que trabalhan sus la matièra occitana prenon la costuma de se rencontrar per de collòquis e congrèsses internacionals. En 1981 decidisson d'estructurar lor accion en creant l'Associacion internacionala d'estudis occitans, associacion fòrça activa que testimònia de l'actualitat dels estudis occitans dins mai de 25 païses del mond.

« Los estudis occitans representan doncas a l'ora d'ara un camp d'estudi ample e fòrça diversificat, integrant de disciplinas e d'axes de recèrca nombroses, repartits dins las universitats e estructuras de recèrca de nombroses païses del mond. Permetre als cercaires coma al grand public de conéisser l'actualitat dels sabers en domeni occitan, d'accedir a las ressorsas dispersadas dins los archius obèrts, portals d'universitats o revistas electronicas, es la tòca de la rubrica « Campus » al dintre del portal Occitanica. »

[Campus]


Lo robòt Perseverance es arribat sus Mars

Fòto Perseverance

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars lo 18 de febrièr de 2021.

Wright Electric trabalha a la definicion de son primièr motor

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Tolosa e los iperlops : HTT lèva lo pè

HTT a Francazal, Tolosa

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.

Tolosa : assemblatge de l'A321

La societat Airbus anoncièt en genièr de 2020 qu'anava crear a Tolosa una linha d'assemblatge per son avion lo A321.

Tolosa e los iperlops : HTT lèva lo pè

HTT a Francazal, Tolosa

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.