Occitanica lo portal del CIRDÒC dedicat als documents numerics presenta (novembre de 2017) la nòva rubrica « Campus ».

Aquel site a per vocacion de recampar e de donar accès a las produccions de la recèrca actuala en domeni occitan. Segon los creators, es a l'encòp bibliotèca numerica e archiu obèrt de la recèrca en domeni occitan, permet d'accedir als memòris universitaris, tèsis, articles scientifics, actes de collòquis, conferéncias o als documents de preparacions als concorses (CAPES, agregacion, etc.).

Permet tanben als ensenhaires, cercaires, universitats e laboratòris de recèrca de far conéisser e difusar lors òbras dins lo cadre d'un portal de contenguts enciclopedics que s'adreçan a totes los publics.

Mes en òbra pels bibliotecaris e tecnicians del CIRDÒC, vòl èsser una aisina a la disposicion de l'ensemble de la comunautat scientifica per tal de referenciar, publicar, far conéisser e difusar l'actualitat dels sabers occitans al prèp d'un public larg.

Lo site nos balha un istoric sus los estudis occitan. Aquí, çai jos, çò que ne dison :

« Los estudis occitans (estudis sus la lenga, la literatura, l'istòria e los documents istorics de l'espaci occitanofòn, los elements de cultura, de societat e de civilizacion, ancians e contemporanèus) representan un ample camp d'estudi pluridisciplinari, internacional e que s'inscriu dins una istòria longa.

« Tre la debuta de l'epòca modèrna d'intellectuals europèus s'interèssan a la lenga e a l'art poetic dels trobadors d'expression occitana dels sègles XII e XIII, ja percebuts coma fondamentals dins l'istòria de la pensada, de las lengas e de la cultura europèa modèrna : l’italian Pietro Bembo (1470-1547), lo provençal Jean de Nostredame (v. 1507-1577), lo catalan Antonio Bastero (v. 1675-1737) o encara lo francés Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye (1697-1781) consultan, transcrivon, estúdian lo còrpus literari occitan de l'Edat Mejana.

« A partir del sègle XIX, los estudis occitans coneisson un creis vertadièr e s'estructuran dins lo quadre dels estudis de lenga e civilizacion romanas a l'entorn de las òbras de François Raynouard (1761-1836), qu'edita una part granda del còrpus literari occitan de l'Edat Mejana. Tre la fin del sègle XIX, de cadièras especializadas apareisson dins las universitats de l'espaci occitan (Bordèu, Montpelhièr, Ais, etc.) mentre que los estudis romanics creisson internacionalament. La segonda mitat del sègle XX es marcada pel desvolopament de l'ensenhament e de la recèrca universitària en domeni occitan, en particular en França a l'entorn de las òbras e de l'accion de Robèrt Lafont e a l'estrangièr dins las universitats qu'an ja una longa tradicion d'estudis romanics (Alemanha, Itàlia, Reialme Unit, Espanha, etc.). Tre las annadas 1950 los cercaires del mond entièr que trabalhan sus la matièra occitana prenon la costuma de se rencontrar per de collòquis e congrèsses internacionals. En 1981 decidisson d'estructurar lor accion en creant l'Associacion internacionala d'estudis occitans, associacion fòrça activa que testimònia de l'actualitat dels estudis occitans dins mai de 25 païses del mond.

« Los estudis occitans representan doncas a l'ora d'ara un camp d'estudi ample e fòrça diversificat, integrant de disciplinas e d'axes de recèrca nombroses, repartits dins las universitats e estructuras de recèrca de nombroses païses del mond. Permetre als cercaires coma al grand public de conéisser l'actualitat dels sabers en domeni occitan, d'accedir a las ressorsas dispersadas dins los archius obèrts, portals d'universitats o revistas electronicas, es la tòca de la rubrica « Campus » al dintre del portal Occitanica. »

[Campus]


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).