Occitanica lo portal del CIRDÒC dedicat als documents numerics presenta (novembre de 2017) la nòva rubrica « Campus ».

Aquel site a per vocacion de recampar e de donar accès a las produccions de la recèrca actuala en domeni occitan. Segon los creators, es a l'encòp bibliotèca numerica e archiu obèrt de la recèrca en domeni occitan, permet d'accedir als memòris universitaris, tèsis, articles scientifics, actes de collòquis, conferéncias o als documents de preparacions als concorses (CAPES, agregacion, etc.).

Permet tanben als ensenhaires, cercaires, universitats e laboratòris de recèrca de far conéisser e difusar lors òbras dins lo cadre d'un portal de contenguts enciclopedics que s'adreçan a totes los publics.

Mes en òbra pels bibliotecaris e tecnicians del CIRDÒC, vòl èsser una aisina a la disposicion de l'ensemble de la comunautat scientifica per tal de referenciar, publicar, far conéisser e difusar l'actualitat dels sabers occitans al prèp d'un public larg.

Lo site nos balha un istoric sus los estudis occitan. Aquí, çai jos, çò que ne dison :

« Los estudis occitans (estudis sus la lenga, la literatura, l'istòria e los documents istorics de l'espaci occitanofòn, los elements de cultura, de societat e de civilizacion, ancians e contemporanèus) representan un ample camp d'estudi pluridisciplinari, internacional e que s'inscriu dins una istòria longa.

« Tre la debuta de l'epòca modèrna d'intellectuals europèus s'interèssan a la lenga e a l'art poetic dels trobadors d'expression occitana dels sègles XII e XIII, ja percebuts coma fondamentals dins l'istòria de la pensada, de las lengas e de la cultura europèa modèrna : l’italian Pietro Bembo (1470-1547), lo provençal Jean de Nostredame (v. 1507-1577), lo catalan Antonio Bastero (v. 1675-1737) o encara lo francés Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye (1697-1781) consultan, transcrivon, estúdian lo còrpus literari occitan de l'Edat Mejana.

« A partir del sègle XIX, los estudis occitans coneisson un creis vertadièr e s'estructuran dins lo quadre dels estudis de lenga e civilizacion romanas a l'entorn de las òbras de François Raynouard (1761-1836), qu'edita una part granda del còrpus literari occitan de l'Edat Mejana. Tre la fin del sègle XIX, de cadièras especializadas apareisson dins las universitats de l'espaci occitan (Bordèu, Montpelhièr, Ais, etc.) mentre que los estudis romanics creisson internacionalament. La segonda mitat del sègle XX es marcada pel desvolopament de l'ensenhament e de la recèrca universitària en domeni occitan, en particular en França a l'entorn de las òbras e de l'accion de Robèrt Lafont e a l'estrangièr dins las universitats qu'an ja una longa tradicion d'estudis romanics (Alemanha, Itàlia, Reialme Unit, Espanha, etc.). Tre las annadas 1950 los cercaires del mond entièr que trabalhan sus la matièra occitana prenon la costuma de se rencontrar per de collòquis e congrèsses internacionals. En 1981 decidisson d'estructurar lor accion en creant l'Associacion internacionala d'estudis occitans, associacion fòrça activa que testimònia de l'actualitat dels estudis occitans dins mai de 25 païses del mond.

« Los estudis occitans representan doncas a l'ora d'ara un camp d'estudi ample e fòrça diversificat, integrant de disciplinas e d'axes de recèrca nombroses, repartits dins las universitats e estructuras de recèrca de nombroses païses del mond. Permetre als cercaires coma al grand public de conéisser l'actualitat dels sabers en domeni occitan, d'accedir a las ressorsas dispersadas dins los archius obèrts, portals d'universitats o revistas electronicas, es la tòca de la rubrica « Campus » al dintre del portal Occitanica. »

[Campus]


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.