Es estat inaugurat lo 2 de junh de 2018 lo Musèu de la Romanitat de Nimes.

Aquel musèu a per vocacion de presentar las colleccions d'objèctes arqueologic del relarg nimesenc, mas tanben de n'assegurar la salvagarda, l'estudi e la restauracion.

Un percors permanent debuta tre la dintrada menant lo visitor de l'Edat de Fèrre a l'Edat Mejana tot en passant, al còr de la vista, per lo periòde Roman.

D'expausicions temporàrias vendràn regularament enriquir aquel percors.

Lo bastiment es estat concebut per Elizabeth de Portzamparc. Es plaçat prèp de las Arenas. L'idèa dels conceptors èra de far dialogar las doas arquitecturas, l'una venent completar l'autra. Se costejan aquí lo classicisme de las Arenas e la fluiditat aeriana contemporanèa del musèu.

Aqueste tornar afortir la plaça de la ciutat de Nimes sus la mapa dels sites indefugibles per totes los pasionats d'istòria antica. E Nimes aquò's tanben : la Maison Cairrada, la Torre Manha, lo Castellum divisorium...


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.