En junh de 2018 de passatge a Tolosa Bibop G. Gresta cofondator de la societat Hyperloop TT (HTT) precisava las ambicions de sa societat, en particular pel site de Tolosa ont lo grop es present dempuèi 2017 sul site de Francazal.

La velocitat mejana de lors capsulas iperlops deuriá èsser compresa entre 600 e 700 km/h. La preocupacion primièra dels engenhaires essent lo confòrt e la securitat dels utilizators.

L'entreprenaire prevei de dubrir la primièra linha comerciala als Emirats Arabis Units per l'exposicion universala de 2020. Farà entre 5 e 10 quilomètres, religarà lo quartièr de Al Gadeer d'Abu Dhabi a l'aeropòrt.

Las partenças dels veïculs se faràn al ritme d'una cada doas minutas, transportaràn de mèrças o de passatgièrs. Pensan de poder rentabilizar l'investiment pro lèu.

A Tolosa la construcion d'una pista d'ensag de 300 mètres de long se perseguís. Qualques tubes son ja presents, d'autres van arribar. Preveson de l'acabar per la fin de l'an 2018.

La societat a anonciat pendent l'estiu qu'anava, tanben, bastir una pista d'ensag en China.

Aquel mòde de transpòrt es en plen desvolopament. D'autras entrepresas son a prene posicion, coma TransPod o Hyperloop One.

L'idèa d'un tal mòde de transportacion remonta a 2013. Es Elon Musk, PDG de SpaceX e de Tesla, que dins un pichon ensag de 58 paginas, Hyperloop Alpha, aviá presentat los concèptes d'engenhariá necessaris a sa concepcion.


Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.